A l’Estat Espanyol, el segle
XIX va ser un període convuls. Hi va haver més anys de guerra que de Pau. Tot
anava a cop de fusell, de sectarismes i de discursos autoritaris i dogmàtics.
Seguim força igual: en un Estat sense cultura
política i sense interès per la cultura, l’educació i la història. Per què? entre altres motius perquè al segle XX les coses no han anat pas millor. 40 anys de dictadura franquista, la dicatura de Primo de Rivera abans d'ella...
Com bé ha dit l’intel·lectual valencià Josep
Antoni Comas: “aquest país ha tendit a deformar la història fins extrems ominosos
[...]. La desgraciada història d’aquest país, en què una etapa desastrosa ha
estat succeïda, sovint, per una altra de terrible.” L’exemple el tenim proper: a Zapatero l’ha
substituït Rajoy i la confusió, la malversació i la imbecilitat segueixen
essent la regla de govern.
En el terreny de la consciència històrica també és
ben clara l’empremta franquista que mostren les celebracions que els governs de
Madrid (autonòmic i estatal) i la
Monarquia constitucional han fet de la Constitució de Cadis
del 1812.
En la Constitució del 1812 (dita “la Pepa ” perquè es promulgà per
Sant Josep) hi participà un vilafranquí: el jurista Josep Anton Almirall. I de
com se celebrà la seva instauració a la capital penedesenca en tenim la
interessant descripció de Josep Bonet: “Dia 8 d’agost de 1812, â dos quarts de
las nou horas del dematí, se ha fet la publicació de las nobas costitucions de
España, és dir, la publicació de las nobas lleys, en esta present Vila de
Vilafranca, habent assistit lo Mgnífich Aguntament, y abans de anar â la Plasa haont se feu la pupblicació,
boltaren tots los carrers de haont pasan las professons, de esta Vila o
Parroquia. Anaren al deban dos coraceros, després los músichs de la Capella de esta Vila, després
dos quen diuenlos huirs, després los macers y lo Ajuntament, com se acostuma,
detras lo Ajuntament una compañia de granaders de la guardia del general, y
detras, uns 25 o 30 coraceros, y totas las tropas anaban â punt de Guerra, la Ynfanteria , ab la
bioneta calada, la
Caballeria , ab als espasas nuas.”
La descripció fa una bona radiografia de l’època i
ressalta el to de les celebracions en un any que a Vilafranca fou conegut, pels
estralls de la guerra, com: “l’any de la fam”.
Aquesta constitució fou abolida per l’absolutisme
fins que Riego (el de l’himne) va imposar el Trienni Liberal, el qual fou
abatut per la dècada ominosa implantada per la santa Aliança i els Cent mil
fills de sant Lluís.
La descripció de la celebració de la Constitució de l’any
1820 que dóna Bonet és més desmenjada: “Dia 11 de Mars de 1820, sea tornat a
fer altra noba pupbliata de noba llei”, la qual implicà, també un canvi en
l’Ajuntament: “Dia 19 de Mars de 1820 Sean allagit lo nou Ajuntament”. Amb la constitució del
1820 s’inicià el Trienni Liberal (al segle XIX, en política, res no durava més
de tres anys), l’adveniment del qual se celebrà amb tota solemnitat per sant
Jordi, els dies 22 i 23 d’abril, moment en què la Plaça Majorla
Constitució. D ’aquesta segona constitució liberal també en
tenim un protagonista: el metge-filòsof Fèlix Janer. El catedràtic de la Universitat d’Alcalà
de Henares que va ser el primer diputat constitucional vilafranquí a les corts
espanyoles.
Constitucions i llibertats precàries però
pomposament vestides i reivindicades. Política fraticida, lluites caïnites i
corrupció i malversació generalitzades. L’Estat Espanyol és un nyap. Ha
fracassat. Ha perdut el tren de la modernitat i el futur. I per això els
catalans hem de seguir lluitant per la llibertat i la dignitat. Tenim bon
camí per endavant. Ho hem de fer, primer, perquè, com mostren les descripcions
reproduïdes, les il·lusions dels ciutadans sempre han acabat frustrades, i ells
menystinguts. Perquè ja n’hi ha prou de voler-los solucionar la vida als
altres. De ser cornuts i pagar el beure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.