tag:blogger.com,1999:blog-27383063957605482062024-03-13T13:40:28.450-07:00LA TRAMUNTANA"La Tramuntana" va ser una publicació representativa del lliurepensament a Catalunya. Un periòdic pensat i fet en català per a parlar amb veu pròpia.Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.comBlogger151125tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-79398096168607230932019-06-02T23:21:00.004-07:002019-06-02T23:21:52.077-07:00CONVIT FILOSÒFIC<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-n0Se74gNWRE/XPS8Viaf3iI/AAAAAAAABLI/qMdAtLGWRiYlfBOi_XLrJjcFe2uo5UDfwCLcBGAs/s1600/Els%2Bfen%25C3%25B2mens%2Bde%2Bl%2527atenci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="670" data-original-width="431" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-n0Se74gNWRE/XPS8Viaf3iI/AAAAAAAABLI/qMdAtLGWRiYlfBOi_XLrJjcFe2uo5UDfwCLcBGAs/s320/Els%2Bfen%25C3%25B2mens%2Bde%2Bl%2527atenci%25C3%25B3.jpg" width="205" /></a></div>
<div style="font-family: Calibri, sans-serif, serif, "EmojiFont"; font-size: 11pt; line-height: 150%; margin: 0px 0px 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">El
Centre Artístic Penedès L'Agrícol organitza el sopar convit filosòfic
"Dues mirades sobre Eugeni d'Ors", el proper dissabte 8 de juny, a les
20h, al Centre L' Agrícol de Vilafranca, organitzat per la Secció
literària.
Les places són limitades i cal fer la reserva al Centre L'Agrícol,
telèfon 634 77 61 27, abans del dijous dia 6 de juny. El Convit
filosòfic compta amb el suport d'Embotits selectes J. Vives i de
Bodegues Pinord.</span></div>
<div style="font-family: Calibri, sans-serif, serif, "EmojiFont"; font-size: 11pt; line-height: 150%; margin: 0px 0px 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">L'acte
comptarà amb Teresa Costa-Gramunt que presentarà el llibre "La
escritura y el poder: Vida y ambiciones de Eugenio d'Ors", d'Andreu
Navarra, i amb Oriol Pi de Cabanyes, que presentarà el treball inèdit
d'Eugeni
d'Ors </span><span style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">"Els fenòmens de l'atenció", recuperat per Víctor
Pérez.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-JrI8uF4D9ZQ/XPS8PVvv7YI/AAAAAAAABLE/5DxhDbFAyQE2eQ9Ls-saPG9bkET7_3B1QCLcBGAs/s1600/La%2Bescritura%2By%2Bel%2Bpoder.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-JrI8uF4D9ZQ/XPS8PVvv7YI/AAAAAAAABLE/5DxhDbFAyQE2eQ9Ls-saPG9bkET7_3B1QCLcBGAs/s320/La%2Bescritura%2By%2Bel%2Bpoder.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="font-family: Calibri, sans-serif, serif, "EmojiFont"; font-size: 11pt; line-height: 150%; margin: 0px 0px 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">Andreu Navarra presentarà l</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">a biografia més completa i matisada d'Eugeni d'Ors, que porta per títol</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";"> "La escritura
y el poder: Vida y ambiciones de Eugenio d'Ors".</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";"> Eugeni d'Ors (1881-1954) sens dubte és un dels autors espanyols més versàtils i controvertits del segle XX.</span></div>
<div style="font-family: Calibri, sans-serif, serif, "EmojiFont"; font-size: 11pt; line-height: 150%; margin: 0px 0px 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">Andreu
Navarra és filòleg, historiador i investigador versat
en el regeneracionisme espanyol de finals del segle XIX i principis del
XX i -com a excepcional biògraf d'Eugeni d'Ors- gran coneixedor de les
figures de la literatura i l'assagisme català i espanyol dels últims
cent anys.</span></div>
<div style="font-family: Calibri, sans-serif, serif, "EmojiFont"; font-size: 11pt; line-height: 150%; margin: 0px 0px 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">De la seva banda, Víctor Pérez, especialista en història intel·lectual
de Catalunya, presentarà el llibre "Els fenòmens de l'atenció", editat per Obrador Edèndum, u</span><span style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">n
curs inèdit d'Eugeni d'Ors que revela el seu interès per estar al corrent de la incipient psicologia experimental.</span><span style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">
Aquest text mostra com l'objectiu del jove Eugeni d'Ors —conscient de
les seves aptituds i delerós per fer-les valer— era aconseguir
d'obrir-se pas en el món acadèmic català, gràcies a la seva habilitat
d'escriure bé. Més que no pas un erudit, d'Ors volia ésser
un reformador de la cultura a Catalunya d'acord amb l'ideal noucentista
que ell encapçalava i que molts propagaven.</span></div>
<span style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif, serif, "EmojiFont";">Víctor
Pérez va dedicar la seva tesi doctoral a aquesta obra
inèdita per aportar una nova clau interpretativa sobre el personatge i
la seva obra i, alhora, treure a la llum més informació sobre la
història de la psicologia a Catalunya.</span>Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-13146718407258713612019-05-29T03:09:00.000-07:002019-05-29T03:09:04.404-07:00MÚSICS DE VILAFRANCA AL MÓN
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Des de l’any 2018 PTV i Vinseum treballen en l’elaboració i producció d’una
sèrie de 12 reportatges (produïts per TN) sobre músics de Vilafranca que han
gaudit de ressò internacional. El període cronològic que s’abraça va des del
segle XV fins al segle XX i inclou tots els estils <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i gèneres, des de la música litúrgica fins a
la música simfònica, la literatura per<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>piano, el flamenc, la guitarra clàssica, la música electroacústica, el
jazz i la música lleugera.<o:p></o:p></span></div>
<span style="mso-ansi-language: CA;">Els reportatges es començaran a emetre el dia 2 de juny. Són capítols de 15
minuts en què es parla de la biografia, de l’obra, del context i dels fons conservats
a l’Arxiu Musical de Vinseum. Es fa esment Dels seus deixebles i de les ses
carreres professionals<o:p></o:p></span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta nova sèrie de 12 reportatges segueix (i amplia) la que a partir del
2016 es va fer al voltant del jazz (<a href="https://www.rtvvilafranca.cat/programa/histories-jazz-vilafranca-penedes/">Històries del jazz</a>), la qual va constar d’un seguit de 10 reportatges
de vint minuts sobre la història del jazz a Vilafranca i al Penedès al llarg
dels segles XX i XXI.<o:p></o:p></span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA;">Per a dur-los a terme s’ha fet una tasca de recerca i de documentació, en la
qual hi ha col·laborat diferents persones (familiars, deixebles, investigadors),
que també tenen presència en els reportatges: </span><span style="mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">Amaya Álvarez, Xosé
Aviñoa, Paloma Báscones, Josep Manel Berenguer, Albert Callejo, Jaume Carbonell,
Juan Mario Cuéllar, Andrés Lewin, Maria Maura Fàbregas, Alberto Ráfols, Josep
Soler, Rosa Soler, Jordi Vidal, Miquel Villalba.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzWYmNM_nROaQAOHhVhxIX_bRf0Dh2EDQ-lRS-ilKS8dxoMI2SUUYngJceylIssG1oXyGP2kn-R4Q1SiHXmUA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;"><o:p></o:p></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-33530682522470579082017-01-04T00:37:00.000-08:002017-01-04T00:40:54.048-08:00PREN-T'HO AMB FILOSOFIA<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Si féssim una enquesta
sobre què vol dir “pren-t'ho amb filosofia” segur que se'ns
diria: “ves amb compte”, “no et preocupis”, “no et posis
pedres al fetge”, “agafa't-ho amb calma”, “ull”, “no t'hi
capfiquis”, “no busquis tres peus al gat”,... I entre la franja
més jove de la població dels Països Catalans (i ja d'algun lloc de
l'estranger) ens podrien dir: “fer merlinades” (que equivaldria
a: “juga”, “sigues irònic”, “fes sarcasme”, “tingues
un punt irreverent”, “no perdis certa ingenuïtat”,...).
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Cap de les dues
perspectives no és ni bona ni dolenta o, dit en altres paraules, és
en part bona i en part dolenta. Dolentes ho són perquè per als
catalans (que ens agrada poc pensar, anem sempre al gra, a tocar de peus a
terra i a posar el llit a la llaga), i que no es agrada que “ens
vinguin amb filosofies” (perquè al “pa, pa; i al vi, vi”),
solem usar ambdues expressions com a fruit d'un: “deixa-ho córrer”
(o d'un “gest juganer intranscendent”. És a dir, d'un, "deixa'l estar".
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-CuPfIpeXY40/WGyzjTHcVxI/AAAAAAAAA9Y/Qw3dNeu55Lg45iwS6NVynpqq0RAqpOjXACLcB/s1600/200px-Sanzio_01_Pythagoras.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-CuPfIpeXY40/WGyzjTHcVxI/AAAAAAAAA9Y/Qw3dNeu55Lg45iwS6NVynpqq0RAqpOjXACLcB/s1600/200px-Sanzio_01_Pythagoras.jpg" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Certament, la filosofia
és una actitud. Una actitud, com diuen les dues expressions. Una
actitud basada en deixar certa distància i en mirar les coses d'una
altra manera. En perdre un cert temps. El temps que calgui (que mai
no es perd). Una actitud per a posar un espai de reflexió i de
perspectiva. Per a no anar a cop calent i amb els pixats al ventre i,
al mateix temps, per a cercar un nou desllorigador als problemes i
conflictes. Un temps per a jugar i per a imaginar. Per a remirar. Per
a rellegir. Per a copsar i trobar un “sentit propi” de les coses
i de la vida. Per a dilaogar. I per a construir.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Sòcrates i Pitàgores
són, tot i que ningú pot assegurar al 100% que van existir, dos
grans pares de la filosofia occidental. Els pares de Plató. Els qui
ensenyen (perquè ho mostraren i perquè s'hi juguen tot el que són,
perquè no són baules d'engranatges immutables). Dos grans mites
fundacionals que, finalment, foren perseguits i aniquilats pel poder.
Anatemitzats per una persecució que continua avui quan en el
llenguatge quotidià “fer filosofia” és “fer filosofies” i
ser un bufanúvols.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Pitàgores, sembla ser
l'inventor de dues grans paraules: “filosofia” i “matemàtiques”.
De les arrels de les dues grans branques d'un mateix arbre de la
vida.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Si el final d'un gest que
implica dignitat i que és fill d'una actitud de llevadora que ajuda
a nàixer i a créixer a les persones, com ho és la filosofia en
Sòcrates; i d'una formació ampla i variada que implica un model
d'organització social i un ritual de transmissió basats en la vida
en comú (lligat a una cosmovisió i a un model de vida que vascula
en l'equilibri entre la salut física i la psiquíca), com ho fou en
els pitagìorics; foren tan perillosos, vol dir que aquests mites
tenen algun tipus de força. Que l'actitud filosòfica no és en va
ni un gest anacrònic. Que la filosofia té un sentit i un paper. Que
és una actitud que implica pensar i viure amb “sentit propi”, i
això és un perill per aquells qui ens volen esclaus de les
hipoteques, de les lleis dels mercats o de la natura i de les
ideologies més mesquines i ensopides (de dretes, d'esquerres i de centre).
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Sòcratres és un gran
gest de dignitat davant de la vida (perquè mor amb dignitat).
Pitàgores és el gran mite de tot allò que cal abarcar des de la
filosofia i de la seva finalitat pràctica en l'acció política.
(Molt més que un teorema que va ajudar a expandir.)</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La filosofia és una
manera de mirar i de comprendre per a una manera d'actuar i de
compartir. Una actitud que mostra (i una cadena de gestos
significatius). Una cosmovisió que no fragmenta sinó que intenta
sintetitzar i globaliztar. Una mirada i una lectura de la realitat i
de la vida que s'implica en la vida de cada dia. Que assumeix els
reptes i que no s'imposa per la força. Que sap que ve d'algun lloc i
que va a algun lloc; encara que "origen" i "final" siguin incerts o
ignots. Que sap que cadascú sol no és res. Que hi ha d'haver una
cadena de solidaritat i d'esforços. Que no és més papista que el
Papa. Que pot semblar desmenjada per no voler-se hieràtica i
jeràrquica. Per cercar l'empatia.</div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-46228259575594299872016-09-27T15:30:00.000-07:002017-01-09T07:07:26.714-08:00FILOSOFIA I VI. DE LLULL A PUJOLS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/--20R_bdw_-M/V-ryphl3QFI/AAAAAAAAA8M/Cgx312MledYGyJl5RNVHQs6YnqHe_h8VACLcB/s1600/20160318_185926.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/--20R_bdw_-M/V-ryphl3QFI/AAAAAAAAA8M/Cgx312MledYGyJl5RNVHQs6YnqHe_h8VACLcB/s200/20160318_185926.jpg" width="112" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Els Països Catalans són terres
de vins. I si el vi fou un element primordial dels simpòsiums grecs
i, per tant, se sap que per a Plató el vi mena al diàleg i fa fluir
les idees i els raonaments, podem ben dir que també ho ha estat de
la filosofia en la cultura catalana. El primer exemple el trobem en
Ramon Llull, qui, a banda de situar-se sota el paraigües de Plató,
recull la tradició simbòlica de la vinya en el cristianisme. I
aquesta doble vessant platònico-cristiana del pensament de Llull
queda ben clara quan l’any 1283 escriu una de les seves obres més
famoses: el <i>Blanquerna</i>. És a dir: el <i>Llibre d’Evast,
Aloma i Blanquerna</i>. Una obra optimista en què a través de la
vida de Blanquerna (el fill del matrimoni entre Evast i Aloma)
explica (dramatitza) el seu projecte utòpic d’una societat millor.
En llibre ple de simbolismes (començant pels noms del seus
protagonistes) i també en el mateix moment en què en una frase molt
explícita diu que la seva missió pedagògica i política Blanquerna
l’assumeix a la muntanya de Miramar: <span style="color: black;">«</span>Entre
la vinya i el fenollar<span style="color: black;">»</span> quan <span style="color: black;">«</span>Amor
me pres<span style="color: black;">»</span>. És a dir, en el món entre
la vinya que simbolitza la civilització i la cultura a través del
cultiu de la terra (que és ordre) i el fenollar que és l’herbasser
de fonolls que hi ha als marges de les vinyes (que és l’àmbit
salvatge de les aromes indòmites de la realitat no cultivada). Per
tant, el seu projecte és un projecte de creació i d’ordre. Un
projecte de creació del cosmos a través del logos i de l’amor (de
la paraula amorosa). Per què? Perquè: <span style="color: black;">«</span>la
justícia procura pau i la injustícia guerra. Les paraules humils
anuncien pau i les superbes guerra<span style="color: black;">»</span> i
perquè: <span style="color: black;">«</span>Amor és aquella cosa qui los
francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat.<span style="color: black;">»
A més, Llull també usa el costum medieval de beure el vi mesclat
amb aigua per dir que la unió entre l'Amic i l'Amat és la mateixa
que es produeix entre l'aigua i le vi: «Eguals coses són
propinqüitat e llunyedat, entre l'amic e l'Amat. Car enaixí com
mesclament d'aygua e de vi, se mesclen les amors de l'amic e l'Amat;
e enaixí con calor e llugor, s'encadenen llurs amors», escriu al
</span><span style="color: black;"><i>Llibre d'Amic e d'Amat</i></span><span style="color: black;">.
</span><span style="font-size: x-small;">A més Ramon Llull posa en vlaor
aquells fruits que posen a prova la imaginació humana per crear.
Així, quan premsem o destil·lem el suc de raïm aconseguim una
cosa nova. Un nou beuratge. Una quinta essència. Com quan es treu
perfum de les flors. I per a Llull aquest fet té un gran valor. Li
escriu a Déu:<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"> </span>«A
la vostra santetat e a la vostra excel·lent noblesa sia feta
reverència e honor, car vós, Sènyer, havets donada a home
propietat e natura per la qual és sensible, gustant les sabors
docues e amargoses. /<span style="font-family: "times new roman" , serif;"> </span>Com
l'home, Sènyer, segueix la sabor e el plaer que la potentia
sensitiva desira, adoncs encerca es tracta com l'home menug dolces
viandes e saboroses. E com l'home segueix lo plaer e el desig de la
potencia racional, adoncs la potència racional se vivifica e
s'endreça en contemplar e en cogitar la vostra glòria e en la
vostra noblea.» (</span><span style="color: black;"><i>Llibre de
Contemplació</i></span><span style="color: black;">)</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Plató, Plutarc, Aristòtil,
Albert el Gran... van cantar les virtuts del vi com a vehicle de
civilització. També en el món àrab, a partir de les
interpretacions que hom pot fer de les referències contradictòries
sobre el vi que hi ha en l’Alcorà, es diu que el vi s’utilitza
(i aquest fet recorda molt a Llull) com a metàfora de l’amor. De
fet, en el paradís que s’hi descriu (a la sura 46 i en els
versicles 16 i 17) hi ha rius d’aigua incorrupta, rius de llet de
gust inalterable i rius de vi que seran la delícia dels bevedors.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Això si, la relació entre la
filosofia i el vi no sempre és per simbolitzar l’ordre sinó també
el trencament de l’ordre. Un cas el tenim en el filòsof Jean
Dubuffet (1901-1985), qui a banda de ser un filòsof interessant, i
un pintor suposadament naïf i innocent, es dedicà al comerç del
vi. Cada època fa sa guerra. I també tenim el cas del filòsof que
el comunisme va convertir en obrer: Béla Hamvas (1897 – 1968),
autor del llibre <i>Filosofia del vi</i> i de la monumental novel·la
<i>Carnaval</i>. I més recentment els treballs de Michel Onfray, qui
destaca el paper del consum moderat de vi que recomanà Epicur.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">També a Catalunya tenim aquest
vessant arrauxat i xiroi de la filosofia o, com a mínim, del
pensament filosòfic. Si en un costat de la balança hi ha el
platonisme cristià de Llull (la tradició cristiana de la vinya com
a planta de civilització) en l’altra hi ha els pensadors
noacadèmics (com Francesc Pujols i Pompeu Gener). I aquest fet és
molt important en un país en què, com bé escriu Xavier Serra:
«fallant estrepitosament el mecanisme universitari, la filosofia
només ha tingut en l’àrea cultural dels Països Catalans
l’oportunitat de refugiar-se en la literatura. De Pujols a Pla i
d’Ors a Fuster, tot és “literatura d’idees”.<span style="color: black;">»
Pensin vostès en la trajectòria de Gaziel o de Pompeu Gener, entre
alguns altres. I és que, per exemple, aquest darrer és autor del
breu monòleg: </span>«Filosofies del xampany<span style="color: black;">»,
publicat dins la col·lecció de </span>«versos humorístics
catalans<span style="color: black;">» (l’any 1903 en el llibre que porta
per títol: </span><i>Monòlechs humoristichs. Esplicaderas d'un
gall dindi. Filosofías del champagne. La pesadilla dels parents.
Reflexions filòsoficas</i><span style="color: black;">). Que és un
monòleg breu i xaró a base de rodolins. I és que no podem perdre
de vista, com diu Pujols l’any 1949, que l’humorisme ha estat la
tònica dominant de la literatura catalana moderna (des del segle
XVII fins al segle XX). D’un humorisme que gira les coses i mira la
realitat amb ironia per fer córrer la imaginació (i que a l'època
contemporània tingué el seu epicentre al Celler de les Galeries
Laietanes).</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="color: black;">Va ser
Pompeu Gener qui va defensar que la veritable filosofia i cultura és
una cultura alegre perquè gaudeix de la vida. I en posar exemples de
la seva teoria posà sobre la taula les gran civilitzacions
mediterrànies del vi: Pèrsia i la Grècia clàssica. En les quals:
</span>«La bellesa y l’alegria de la vida no estavan pas renyidas
ab al Ciència, sinó al contrari, sempre anavan juntes.<span style="color: black;">»
Així doncs, ningú no pot negar que l’humor i l’alegria també
formen part del plaer intel·lectual i de l’educació humana. Era
l’any 1908 quan Pirandello presentà el seu treball sobre
l’humorisme per a les oposicions de la càtedra d’estilística de
l’Escola Superior de Magisteri Femení de Roma. I no fou l’únic
a interessar-se pel tema. Bretón treballà sobre l’humor negre i
Freud (que va escriure </span><span style="color: black;"><i>L’acudit i
la seva relació amb l’inconscient</i></span><span style="color: black;">)
i Bergson (que l’any 1900 publicà: </span><span style="color: black;"><i>El
riure</i></span><span style="color: black;">).</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="color: black;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-9MsnIzVFniA/V-rx79dx89I/AAAAAAAAA8I/Zaj5CYINQzwbaoOVZB9-FIRh8opu1lkyACLcB/s1600/20160319_125208.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-9MsnIzVFniA/V-rx79dx89I/AAAAAAAAA8I/Zaj5CYINQzwbaoOVZB9-FIRh8opu1lkyACLcB/s320/20160319_125208.jpg" width="180" /></a></span></span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Fou Francesc Pujols qui estudiant
l’obra del pintor Marian Pidelaserra posà el vi com exemple de
creativitat i de pensament viu. Era l’any 1935 quan en la
monografia que li dedicà escriu: </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; margin-left: 1.25cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; margin-left: 1.25cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: x-small;">«Els
ulls del pintor, com dos punys que es claven a la realitat de les
coses, deformen no tan sols figures i edificis [...], sinó que
deformen els paisatges i les natures mortes com si fossin raïms i en
volguessin esprémer el vi de la vida, que ens embriaga a tots
bevent-lo amb els ulls o escoltant-lo rajar amb les orelles com la
música [...]. És la deformació que [...] fa sofrir als que aquest
vi no els agrada i quan els convidem a la nostra taula a beure’n en
els nostres copes, fan ganyotes com si fos vinagre.</span><span style="color: black;"><span style="font-size: x-small;">»</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES"> C</span><span lang="ca-ES">entrant-</span><span lang="ca-ES">nos</span><span lang="ca-ES">
en els aspectes que afloren quan el vi es posa damunt la taula i és
compartit </span><span lang="ca-ES">hem d'anar amb cura a l'àmbit
dels banquets i a les seves</span><span lang="ca-ES">
característiques més significatives al llarg de la història, i
fins avui. </span><span lang="ca-ES">Com dèim en començara quest
treball</span><span lang="ca-ES"> el vi fa que les paraules flueixin
i vagi</span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">n redescobrint-nos qui
som i amb qui compartim la taula. </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">En
versos d'</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Enric
Cassasses: «La veritat és una taula / per posar-hi le pa i el vi.</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">»
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">I
per això no són el mateix els banquets clàssics (els de Plató)
que l'adaptació que d'aquests en van fer els pobles ibers de les
terres que avui naomenen catalanes (com bé demostra l'arqueologia).
</span></span></span><span lang="ca-ES">Al voltant de la taula bevem,
pensem i creem relacions. Gestem una mirada del que som i del que
volem ser. Una mirada que brosta en paraules no-dogmàtiques perquè
(com va dir Plató), el vi escalfa les paraules i les idees fins a
fer-les dúctils, àgils i artístiques (de la mateixa manera que el
ferrer ho fa en escalfar el ferro per a forjar-lo). </span><span lang="ca-ES">Però
no tothom ho fa de la mat<span style="font-family: "times new roman" , serif;">eixa</span> manera, ni amb la mateixa intensitat. </span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">Les històries dels banquets</span><span lang="ca-ES">
també </span><span lang="ca-ES">permeten</span><span lang="ca-ES">
llegir la història de la nostra cultura a partir d'ells. De fet,
veiem que prim</span><span lang="ca-ES">e</span><span lang="ca-ES">r
hi ha el banquet de Plató (el simpòsium) que és l'origen de la
nostra cultura i que arriba a Ficcino, </span><span lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES">rasme
i Nietzsche; després ve el banquet polític de François Vatel (del
joc dels interessos polítics i de les conxorxes d'estat) i;
finalment, el banqu</span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">et de
Kierkegaard que és el que ens situa en la contemporaneïtat: en
l'efímer, la cultura de l'«ara mateix</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">»</span></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">
i de l'excés. </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">I amb
els banquets de Kierkegaard hi ha el</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">s</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">
banquets dels mo</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">d</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">ernistes</span></span><span lang="ca-ES">
de la bohèmia. Les reunions de cul </span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">de
Cafè o de Taller destarotat amb vi i absenta. Allò que descriu
Pompeu Gener de la seva estada a París: </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="ca-ES"> «Al
núm 12 de la </span></span><span style="font-size: x-small;"><span lang="ca-ES"><i>Place
de la Madeleine</i></span></span><span style="font-size: x-small;"><span lang="ca-ES">
(casa de primera) hi viviem: al segon pis, el pare de l’Utrillo,
mab en Miquelet i l’altre germà; al primer pis hi vivia un senyor
que havia sigut embaixador a Itàlia en temps de la Revolució de
Setembre, el nom del qual no’m recorda; a dalt de tot, un coronel
emigrant, parent d’en Zorrilla, que esperava que caigués la
Monarquia; en els entressols viviem en Jacinto Octavio Picón i jo,
amb un amic que estava malalt i un criat empordanès, que era un
peix d’aquells que es porten l’oli. [...] Allí s’hi escrivia,
s’hi dibuixava, s’hi feien plans d’una República ideal, s’hi
menjaba bé i s’hi bevia millor. Allò era una Bohèmia, però una
Bohèmia rica. Res de passar fam ni misèria. En l’escassetat no
hi crèiem. “Bon ventrell fa bon cervell.” “Val més aquí que
a cal apotecari.” “D’aquest món no se’n treu sinó lo que
s’hi fica.” Aquestes eren les nostres màximes, confirmades per
un aforisme d’en Rabelais, escrit a la paret amb lletres d’or,
que deia: “Survieux est et de bon sens jouist / qui conque boit et
ne s’en rejouist.”</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="ca-ES">»</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: small;"> Fet
i fet, en la història dels banquest hi copsem</span><span style="font-size: small;">
tres grans moments </span><span style="font-size: small;">que són parel·lels als</span>
tres grans moments del vi en la Bíblia: el vi ritual (l'últim
sopar), el vi de l'embriaguesa i la luxúria (les bodes de Canà) i
el vi com alegria i entusiasme creador (al sopar d'Emmaús). Les tres
cares del vi que ja tenim en Dionís: que era el Déu de la vida (i
de la natura), el Déu de la mort (del ritual sagrat) i el Déu del
somni perquè era la divinitat del vi. De la mateixa manera que tres
ciències brollen del vi: l'agricultura, l'enologia i l'enosofia.</span></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-56237149629156735062016-05-12T15:21:00.000-07:002016-05-12T15:26:00.675-07:00DE LLULL A L'ESCEPTICISME GALLINACI<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
A Catalunya la filosofia
no té bona premsa. Després de Llull, el foll de la imaginació
desbocada, quan es tracta de discernir sobre la filosofia,
l'esecepticisme ha xopat, fins a girebé podrir-la del tot, la
intel·lectualitat catalana.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Davant les ínfules
d'Eugeni d'Ors (que construí el Noucentisme de dalt a baix i del cap
als peus) i dels resultats eixuts de Llorens i Barba, Rodolf Llorens
digué; “És preferible fugir de tota moixiganga filosòfica. Un
pensament sobri segurament és més confortable que un pensament
pitof, encara que faci de mal recomanar.”
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-cJZOH-5VHKk/VzUBdfIOxKI/AAAAAAAAA6o/4m-nWHqukEIhTaY8im-GUV00IhgjDRReQCLcB/s1600/Ramon_Llull.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-cJZOH-5VHKk/VzUBdfIOxKI/AAAAAAAAA6o/4m-nWHqukEIhTaY8im-GUV00IhgjDRReQCLcB/s320/Ramon_Llull.jpg" width="273" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Els espanyols, partint
d'aquella magnífica divisió que l'any 1921 Ortega i Gasset va fer
entre: (1) la fortalesa del guerrer (de castellans i alemanys) i (2) la
feblesa dels industrials (dels catalans), ens han fet beure a galet.
Han sucat pa en aquest escepticisme deciomonònic i en aquesta
voluntat de tocar de peus a terra i de pensar amb els sentits que
tant ens agrada. Ho han fet subjugant el seny al sentit comú. I la
perversió del seny va ser l'arma més potent que en els passos
previs a la denominada "Transició" política, des de Madrid (i
amparant-se en les obres imponents d'Ortega i Gasset i del sempre
fidel Marías), van teixir per mantenir-nos a ratlla. Només cal
llegir les disquisicions que contenen alguns llibres ben clars sobre
la construcció d'aquest nou mite constitucional (a partir de l'any
1959 i fins als nostres dies). Un mite que hem begut pel broc gros i
sense miraments. I uns llibres que li han donat olor de santedat. Els
recomano (només) que rellegeixin Ortega i Gasset i Marías i,
després, a alguns dels seus benemèrits deixebles: Gonzálo
Fernández de la Mora, les entrevistes que Salvador Paniker va
incloure al llibre: “Conversaciones en Madrid.” (l'any 1970) i el
volum col·lectiu que capitanejà José María Gil Robles i que en
català es va publicar com a: “Reflexions del nostre poble.”
(1967). Aquí trobaran el brou que alimenta, entre altres, els
discursos malgirbats de “Ciudadanos”.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
És clar que els hi hem
posat fàcil. Josep Pla va dir que cal fugir de l'especulació com un
gat escaldat (perquè l'ésser humà no és racional sinó sensual);
Josep Mª Espinàs afirmà que mai no ha perseguit idees generals;
Josep Mª Gironella va dir que era un home encongit pels dubtes i,
finalment, per a Noel Clarasó: “<span style="color: black;">els
humoristes i els filòsofs diuen moltes favades, però els filòsofs
són més ingenus i les diuen sense voler.”</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Pensem-hi i
reflexionem-hi (però amb moderació). L'escepticisme ens fa liberals
i bons assagistes. Però anem en compte amb el “sentit comú”
convertit en “amagar el cap sota l'ala” (que és el que els
agrada que fem als espanyols).</div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-36825616286721420132016-03-22T09:45:00.002-07:002016-03-22T12:39:45.549-07:00RAMON LLULL I LA REVOLUCIÓ<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Obro l'<i>E</i><i>n</i><i>ci</i><i>clo</i><i>pèdia Catalana</i> i
veig que Rodolf Llorens i Jordana no va ser un filòsof sinó un
escriptor. Del seu etern rival, Eugeni d'Ors, se'n diu el mateix. I
si miro el que es diu de Josep Pijoan passa una cosa similar (tot i
que difícilment trobaríem un historiador de l'art que li sigui
comparable).</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Ben bé sembla que a la cultura catalana li fan por els personatges
que s'han dedicat al pensament. (Pujols és un mer humorista, Turró un veterinari...).
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
I Ramon Llull? Ramon Llull, llegim en una entrevista recent, a
l'estranger el veuen com un potent pensador i nosaltres l'estudiem
com a escriptor. I no es diu en un to pejoratiu sinó d'estranyesa
davant el que es fa arreu del món. En la cultura catalana la
filologia predomina; i la llengua pesa molt. (I no volem pas dir que
no siguin importants)</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Certament, a Catalunya o, més ben dit, en la cultura catalana els
qui s'han dedicat a l'art de pensar han hagut de fer tots els papers
de l'auca o han patit l'exili. Aquesta és la manera de sobreviure.
El cas de Pijoan n'és un clar exemple. Com ho és el de Llull.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-SQ-cDE_Tozc/VvF1_NesqAI/AAAAAAAAA5o/twDZycRXF2AArkbKivDHrjT32s6JNHzMg/s1600/513px-Ramon_Llull.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-SQ-cDE_Tozc/VvF1_NesqAI/AAAAAAAAA5o/twDZycRXF2AArkbKivDHrjT32s6JNHzMg/s320/513px-Ramon_Llull.jpg" width="274" /></a></div>
Per a la llengua catalana la importància de Llull és molta. Això
és indiscutible. Però en la cultura catalana la seva petjada és
molt més ampla i profunda. Com ho és en la cultura europea. És,
per exemple, l'únic filòsof a qui cità Descartes (ni que sigui per
discutir-lo). El va llegir i seguir Giordano Bruno, el trobem al
costat de Leibniz...
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Com és que ens acontentem amb el Llull literari? Com és que hi ha
més centres d'estudis lul·lians i més bibliografia a l'estranger
sobre Llull que a casa nostra?</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Certament, ara ni podem ni volem entrar (ni és el lloc per a fer-ho)
en aquestes qüestions que, d'altra banda, s'han de posar sobre la
taula.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Si que volem reivindicar al Ramon Llull més revolucionari. Per què?
Perquè ningú escriu per plaer i per pura erudició (ningú que faci
una obra de vàlua). I perquè cal que es torni a llegir Llull. I és
que, almenys en els temes que ara volem mostrar, és ben actual i
punyent.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Al <i>Llibre de Contemplació</i> diu ben alt que el seu objectiu és
aconseguir la pau en la terra i que per a tenir-la cal acabar,
primer, amb la corrupció. És a dir, amb una estructura política en
què els reis, els prínceps, els veguers, els batlles i els jutges
són llops. “Car tot el dia veiem que aquells oficials que fan són
majoritàriament homes denegables i injuriosos i lladres a llurs
senyors i a llur poble, que els és comanat, i són així al poble
com els llops a qui ovelles són comanades.”</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
I per a fer una societat nova cal fer individus nous. (I aquest és
l'objectiu del seu pensament.) Perquè és de folls fer-se: “serfs
de vils homes.”</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Els falsos testimonis i la corrupció per diners són a l'ordre del
dia, diu Llull al <i>Llibre de Contemplació.</i> Hi ha massa jutges
“malvats” que generen massa injustícia: “car a aquells qui mereixen
pena donen repòs, i a aquells a qui no mereixen pena donen pena.”
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
I dels advocats: què en diu? Que en lloc de voler mostrar al veritat
al jutge es dediquen a fer tot el contrari: “mes nós veim que els
demés advocats fan d'açò el contrari, car així com ells deurien
dir veritat, ells s'esforcen a fer vera çò qui és fals i a
destruir ço que és ver; i tot fan per tal que puguin haver honor i
riqueses dels mesquins homes qui en ells comanen el seu dret i la seva
raó.”</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Com diuen els versos del Ball de Diables del meu poble amb una
saviesa tan popular com atàvica: jutges, notaris i advocats a
l'infern de dos en dos.</div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-53760091198766070992015-09-09T06:44:00.002-07:002015-09-09T06:44:57.334-07:00TOT PAGAT
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-YFb-f6SJYM0/VfA3ecevvJI/AAAAAAAAA30/jk2Yo74vqQ8/s1600/pujols%2Bescala.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-YFb-f6SJYM0/VfA3ecevvJI/AAAAAAAAA30/jk2Yo74vqQ8/s320/pujols%2Bescala.jpg" width="204" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
La
majoria de catalans coneixen Francesc Pujols per la profecia del “tot
pagat”. Per haver afirmat que arribaria un dia en què els catalans
quan aniríem pel món ho tindríem tot pagat. És a dir, que la gent
ens pagaria allò que necessitéssim. Certament, es tracta d'una
extravagància o, si ho prefereixen, d'una sortida de to. No podia
ser d'una altra manera: Pujols era un humorista! No obstant això,
els humoristes no parlen per parlar. Parlen amb estridències i amb
opulència per fer-nos reaccionar (i perquè ens quedi alguna idea
gravada al cap). Per tant, no podem quedar-nos amb l'anècdota.
Després de riure una estona cal asseure's i tornar a llegir els
motius que el van portar a fer aquesta afirmació. I, encara que
sembli paradoxal, cal llegir-lo seriosament. És a dir, cal assumir
l'humor amb totes els seves conseqüències. Treure la màscara del
personatge i escoltar amb la màxima nitidesa la veu que parla.
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Quan
Pujols afirmà que ho tindrem tot pagat quan anem pel món digué ben
clar que seria per uns serveis que haurem donat. Que el “tot pagat”
no serà per res, ni per simpatia, ni perquè siguem els més guapos
del món. Serà perquè haurem fet una aportació a la humanitat i
ells, en agraïment, ens oferiran la seva hospitalitat (i el seu
reconeixement). Quin és aquest servei? Haver donat una filosofia per
a la convivència (de la mateixa manera que els grecs van aportar uns
ideals de estètics que perduren fins a nosaltres i que el Dret Romà
ha estat una aportació que després de segles continua viva).
Aquesta filosofia és una forma de pensar que cerca la pau, la
democràcia i la pluralitat. La convivència a partir d'una manera de
fer enraonada. Ja ho veuen que el servei que hem de fer s'ho val. No
ens hi posem per poca cosa, vaja. És la hiparxiologia. Una filosofia
de l'existència que ens ha d'ensenyar a viure alliberats de dogmes,
de supersticions i de fanatismes.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquesta
filosofia és, també, l'expressió d'una manera de fer mediterrània.
És una manera de pensar lligada a una manera de viure (a una
política en el sentit ampli del terme). A un nou humanisme que, en
realitat, veu de l'antic humanisme grec (com en els nostres dies
Zarka rellegeix el cosmopolitisme clàssic per reformular el
contemporani). Per això l'oposà als ideals germànics i
protestants. Ens expliquem.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Per a
comprendre la proposta de Pujols cal anar als autors clàssics i, al
mateix temps veure quins elements de la cultura centreeuropea vol
deixar fora de joc. I per a fer-ho cal tenir en compte una altra
afirmació que ell, i Dalí, van fer explícita: que per a pensar i
crear amb llibertat cal no estar lligat a un jornal. No es pot ser
esclau dels diners ni del treball sempre poc remunerat. Cal tenir
econòmica (estar deslligat de les necessitats pecuniàries) per a
pensar i per a crear amb llibertat. Afirmació que sembla una altra
sortida de to, però que tampoc no ho és. És un gir copernicà en
la mentalitat occidental contemporània.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Rere la
filosofia de Pujols o, més ben dit, rere aquestes dues afirmacions
de la llibertat com a base de la filosofia, hi trobem Aristòtil.
L'autor per a qui hi havia tres tipus de vida lliure (que,
curiosament, són els mateixos que defensa Pujols): la vida del plaer
(o hedonisme), la de les bones accions polítiques en pro del bé
comú (la política en sentit ampli) i la vida de la contemplació de
la veritat (la filosofia i l'art). Per a dur-les a terme cal que
l'ésser humà estigui alliberat de les necessitats i obligacions de
la vida quotidiana. De les vuit, deu o dotze hores que ha de dedicar
per a pagar una hipoteca fins que es mori (perquè ens entenguem).
És a dir, que agafa com a base o punt de partida la vida tranquil·la
i no pas la intranquil·litat i les angoixes del dia a dia. I per
això rebutja els postulats nòrdics, segons els quals el treball és
la virtut que ens acosta a Déu i que salva l'existència. Pujols
trencava amb la visió protestant i Calvinista de la societat. Amb
aquells ideals que Weber cita en relació al pietista Zinzerdorf
(1700-1760), segons els quals: “no es treballa només per a viure,
sinó que es viu per a treballar, i si no s'ha de treballar o bé
patim o bé morim.” Amb aquells ideals que han fet que en els
nostres dies fins i tot en consumir ajudem a produir i treballem de
franc per als grans productors (és allò que ha estudiat Marie-Anne
Dujarier en els darrers anys). Pujols s'oposa als ideals del
capitalisme més carcamal (que avui patim amb escreix) i que
relaciona l'economia terrenal amb la salvació. Aquell del que Marx
en va dir, en els Manuscrits filosòfico-econòmics, que serveix per
a comprara allò que soc.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
El model
de Pujols és un model que els catalans coneixem bé. El que omple el
calendari de festes i festetes que no són simple oci com a “temps
lliure” o temps per anar a comprar (consumir) a la gran àrea
comercial. Que són rituals i tradicions que vivim amb intensitat. El
temps que es de convivència transversal i de qualificació del temps
i no pas de simple quantificació del temps. Un model mol mediterrani
i molt poc germànic o anglosaxó. Un model de convivència
compartida i a les places. Pensem-hi. Aquesta encara és una perspectvia alternativa a alguns dels probelems que des del nord teoritzen autors com Byung-Chul Han.</div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-70803414333631830322015-06-07T03:02:00.000-07:002015-06-07T03:02:17.741-07:00RECORD A ROSEN!
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-MAimhcMs8pQ/VXQVICAmOzI/AAAAAAAAA3g/Romrf310z_M/s1600/138899280_sq-eec77d8d4a58497c5779d8d6660416802b25b4da.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-MAimhcMs8pQ/VXQVICAmOzI/AAAAAAAAA3g/Romrf310z_M/s320/138899280_sq-eec77d8d4a58497c5779d8d6660416802b25b4da.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Acabo de comprar el
llibre que Charles Rosen va escriure sobre Schönberg. Aquest text va
ser publicat l'any 1975 en anglès i traduït al castellà l'any 1983 per
l'editor de Barcelona Antoni Bosch (que va portar a terme una d'aquelles iniciatives solitàries
i fermes que solen aparèixer en aquest país). De la seva feina com editor en recordo
(perquè els tinc, els he llegit i és ben clar el moment en què
els vaig comprar): <i>Camí cap a la Nova Música</i> (de Webern) i <i>Fuga. Tecnica e historia</i> (de Soler). El de Rosen, ara, l'ha
reeditat Quaderns Crema a la seva col·lecció El Acantilado (2014).</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Intento comprar (o com a
mínim llegir) tot el que hi ha de Rosen. És un autor que em va
descobrir una nova manera de fer musicologia. I va ser un bon
pianista. </div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Era el curs de 2005-2006 (aquesta dada si que l'he hagut de
buscar) quan em va impartir el curs sobre els estils nacionals en la
música. Recordo bé tot el que vaig descobrir sobre Beethoven. Ha
estat un dels professors que m'ha marcat pel tarannà senzill de qui
sap molt. I un dels pocs pianistes que em va corprendre per la seva
manera de tocar. Aquestes coses es mantenen vives en la meva memòria. Tocava igual com era. Feia simple allò que realment
és molt difícil. Amb la llibertat de qui ha paït bé els seus
coneixements i de qui estima allò que fa.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Ahir, en obrir ell llibre,
vaig llegir a la solapa interior que Rosen ha mort l'any 2012! No ho
sabia. Vivim tan embogits per la quotidianitat que massa coses se'ns
escapen! Per això he hagut d'anar a mirar quan vaig treballar amb
ell. Sembla que fos ahir!
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Vaig comprar el llibre
perquè Rosen és el millor especialista en segle XIX i en el romanticisme que hem tingut
a Occident, i volia veure com assumia el segle XX i XXI a
partir de Schönberg. </div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Una petita meravella! El llibre no decep. Té
la capacitat de portar-nos des de la persona al compositor i l'obra
amb una facilitat insultant. Coneix perfectament el context i sap
fer-nos veure l'estreta relació entre l'home, la societat i la
música.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Certament, alguns dels
professors amb qui vaig poder treballar la musicologia eren molt
grans, però em van descobrir moltes coses i, sobretot maneres de fer i proximitats, que m'eren difícils (per no dir impossibles) de trobar a
casa. Recordo el nervi de Bruno Nettl (en els curosos de 2003 a 2004
i de 2004 a 2005). Qui, si fem cas de la Wikipedia, encara és viu.
Tres anys més jove que Rosen, Nettl és un nervi, tot el contrari
del que era el primer. Explica més desordenat, però amb precisió.
Rosen era més analític.</div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-66989123181929471012015-05-18T04:48:00.000-07:002015-05-18T04:51:24.354-07:00ELS SENTITS DEL VI<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-tFwzLTHXJFw/VVnRVER4khI/AAAAAAAAA28/H-aQfNDGUS4/s1600/62322_145572122267949_250473289_n%2Bvi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-tFwzLTHXJFw/VVnRVER4khI/AAAAAAAAA28/H-aQfNDGUS4/s320/62322_145572122267949_250473289_n%2Bvi.jpg" width="230" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 16pt;">ELS SENTITS DEL VI (curs UB)</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></b></div>
<b><span lang="CA">LLoc: VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de
Catalunya</span></b><span lang="CA"> (Vilafranca del Penedès)<b><o:p></o:p></b></span><br />
<b><span lang="CA">Setmana del<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>6 al 10 de juliol, 2014 / </span></b><b><span lang="CA">Horari de 16 a 20'30.</span></b><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">El món del vi en tots
els seus àmbits: enoturisme, creació, elaboració, tast, promoció del territori...
Aquest fet ens planteja que vulguem proposar-vos un curs amb una mostra d'allò
que hi passa i que s'hi cou. Un curs que ens empenyi a saber-ne més<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que ens situï en el context actual de les
cultures del vi. Un curs per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a saber-ne
i per a gaudir-ne més.</span></div>
<span lang="CA">Com sempre, combinarem les visites a cellers amb les classes teòriques
i els tastos. I és que amb el vi passa com amb la música: no n'hi ha prou amb
parlar-ne. Cal tastar-lo, escoltar-lo, olorar-lo i mirar-lo. Conèixer de
primera mà aquells que hi treballen directament i unes nocions teòriques per a
moure'ns adequadament en el paisatge de les cultures del vi. </span><br />
<span lang="CA">El fil conductor d'enguany serà que volem que tot comenci a explicar-se
a partir dels sentits i a partir d'aquí veure com es forma i transforma la
nostra mirada, la nostra sensibilitat i la nostra vivència del vi i de tot el
que l'envolta: el paisatge, el patrimoni, les arts... Tot plegat, fent un
recorregut per la mediterrània (amb especial èmfasi en els Països Catalans) i
per les diferents maneres com (al llarg de la història) hem usat els sentits
per a conèixer i per a gaudir de la realitat i dels vins. Per a viure amb la
màxima intensitat la vida.</span><br />
<h4>
<span style="color: yellow;">PROGRAMA </span><a href="http://www.ub.edu/juliols/llistat.php"><span style="color: yellow;">http://www.ub.edu/juliols/llistat.php</span></a></h4>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-84146582606355779072015-05-13T08:59:00.002-07:002015-05-13T08:59:35.772-07:00GAUDÍ I MOMPOU
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-g_VECO2BJlg/VVN0Fy_hYyI/AAAAAAAAA2Y/MXIysdXuCrA/s1600/xcasa-batllo-noble-floor.jpg.pagespeed.ic.J32xyDcEPq.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-g_VECO2BJlg/VVN0Fy_hYyI/AAAAAAAAA2Y/MXIysdXuCrA/s320/xcasa-batllo-noble-floor.jpg.pagespeed.ic.J32xyDcEPq.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><b>El
so de la llum / la llum del silenci / el temps de l'art</b></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Si
establim un diàleg entre el compositor Frederic Mompou (1893-1987) i
l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) tenim, primer, que en ambdós
es desplega una forma d'Art creat a partir de les experiències més bàsiques
dels oficis de la família. Dels oficis de la vida quotidana. De la
creació d'objectes per a la vida. De la descoberta, pels Mompou i
Gaudí infants, del món màgic de l'artesania del metall. És a dir,
de la transformació de la matèria per a la vida. De la construcció de la forma a partir de la matèria.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">En
segon lloc, tenim que la naturalesa es fa present tant en els
edificis de Gaudí com en les reflexions profundes del món estètic
de Mompou. No pas a través de la «mímesi» o imitació dels
aspectes externs o ufanosos de la natura, sinó a través de les
seves regles de producció (en gaudí) i de la seva contemplació (en
Mompou). Amb la qual cosa l'artista s'allibera dels lligams de la
tècnica i fa volar la imaginació i el desig.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Els
espais màgics de l’arquitectura <i>gaudiniana</i> de gran potència
formal –lligats a l'ofici de calderer (de l'avi de Gaudí)–
s’uneixen amb el també màgic acord metàl·lic –l’acord
lligat a la foneria de campanes (l’ofici del seu avi)– que Mompou
repetia obstinadament quan es produïa un fet transcendent per
recrear una atmosfera on hi regna la connexió de la realitat i la
irrealitat. De la realitat amb l'artesania a través de les lleis de
la creació i de la creació d'espais de llum, de so i de silenci (a
través de l'artesania i de la imaginació).</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-6TX7QeqRnzU/VVN0LW1su2I/AAAAAAAAA2g/zG0cVcpAoGs/s1600/sala-exposicions-mompou-gaudi04.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-6TX7QeqRnzU/VVN0LW1su2I/AAAAAAAAA2g/zG0cVcpAoGs/s320/sala-exposicions-mompou-gaudi04.jpg" width="272" /></a><span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'altre
element important en ambdós és el temps. El temps que dóna sentit
al que en el Tristrany i Isolda és la melodia infinita (i de
l'acord, anomenat «del Tristany», que ara adquireix una aura
d'eternitat i de temps obert, tot i que autors anteriors ja l'havien
usat). És a dir, el temps que com en Hölderling, permet la
instauració d'un ordre orgànic. d'una harmonia en tensió constant:
viva. En Mompou, que era un compositor per a piano, quan escriu per
a veu i piano, com és d'esperar, la música del piano no és un
acompanyament a la veu, ans el contrari la música és, tota ella,
una textura. Un cos harmònic o sònic. També en Gaudí les
artesanies no són ornaments superflus a l'arquitectura. Tot el
contrari són elements, sovint simbòlics (però també pràctics),
que tenen un alt valor i que s'inscriuen i adquireixen més sentit en
el tot de l'arquitectura.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">En
ambdós autors s'esdevé allò que reclamà Hölderling als
«Principis per a la consecució poètica» (en una prosa poètica
que reverberà en l'estil de Pujols) i que: l'expressió a
través de la dramatització del temps lineal i del temps circular.
No debades, l'arquitectura de Gaudí incorpora aquelles artesanies
que remeten al temps històric i lineal i l'obra de Mompou inclou com
a punt de partida el temps efímer dol so (de les campanes o de les
notes que cal aprendre a escoltar en tots els seus matisos (com bé
diu ell mateix) i dels sons dels carrers o de la infantesa. Però
ambdues són obres que albiren l'eternitat o la mística del cercle:
del temps circular.</span></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-92115852238165967462015-03-20T09:04:00.002-07:002015-03-20T11:18:04.749-07:00RELIGIÓ I EVOLUCIÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ri3FUuImcmQ/VQxC5WLM7PI/AAAAAAAAA2E/anyRGwCwq9I/s1600/159_cocina_219_1_gr%2B(etiqueta%2Banis%2Bdel%2Bmono).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ri3FUuImcmQ/VQxC5WLM7PI/AAAAAAAAA2E/anyRGwCwq9I/s1600/159_cocina_219_1_gr%2B(etiqueta%2Banis%2Bdel%2Bmono).jpg" height="320" width="273" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Encapçalem aquesta entrada amb dos conceptes que a l'Estat Espanyol són antagònics: Religió i Evolució. Ja se sap, ho digué Rodolf Llorens, solen fer la Contrareforma abans que la Reforma! Aquesta és la única explicació vàlida (amb honradesa, ho diem) que podem donar a les noves imposicions que el Govern Espanyol, per obra i miracles de la mà impoluta del ministre Wert, ha fet al curriculum acadèmic dels estudiants que (amb pas valent i la mirada encesa) van cada a dia als instituts. Cal reimposar la pregària, el dogma, la fe, l'adoctrinament i la Santa Inquisició. Viure ha de ser un dolor i una angoixa (esperant el plaer eternal). </div>
<div style="text-align: justify;">
La creació divina és la única explicació possible per a entendre la realitat i la vida. Les teories de l'evolució són com les Falles de València. Ninots grotescos i efímers. Una disbauxa controlada pel poder. Una rialla que es desfà en focs d'encenalls i que en acabar la festa ha d'emmudir, acotar el cap i dir amén Nostru Senyor.</div>
<div style="text-align: justify;">
A la dècada del 1870 les teories de Darwin van ser majoritàriament acceptades per la comunitat científica; i fins als nostres dies. Excepte pels creacionistes de les amèriques i per la pàtria incorrupte (en segons quins assumptes, és clar) de les españas valientes i ardientes (ni que sigui a regañadientes de flechas y pelayos). De les espanyes que actuen com a reducte espiritual de l'Occident més carcamal. </div>
<div style="text-align: justify;">
Els del tercer terç del segle XIX eren els anys en què els catalans feien l'Anís del Mono (a Badalona), amb una clara i festiva referència a les teories de Darwin. Els de les baralles i les escissions a l'Ateneu Barcelonès (entre els creients conservadors i els positivistes progressistes). Els de les discussions que pensàvem superades. Els dels debats que fins avui semblaven foragitats del sistema educatiu espanyol (que ara retrocedeix dues centúries, com qui ni vol ni dol). Sort que de la crisi se n'havia de sortir amb més educació!<br />
Ja ho saben prou bé vostès, fa uns quants segles, mentre a Europa creixien les ciutats, avançaven les tècnqiues i bulllien les idees (amb Montaigne, Bacon...) a les Castillas triomfava el misticisme eròticofestiu de monges i capellans; que era el millor recurs que hi tenien a mà per fugir d'una Monarquia Hispànica més pelada que una rata, corrupte i envilidora. La història no es repeteix; però a vegades és molt cruel.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-12393225460351093802014-11-20T07:55:00.001-08:002014-11-20T08:20:32.757-08:00DIA INTERNACIONAL DE LA FILOSOFIA<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-wMz5pAliIdw/VG4MS8rar_I/AAAAAAAAAyE/18bi_lSdn50/s1600/pensar_vfp_fonsalagretCDV_005.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-wMz5pAliIdw/VG4MS8rar_I/AAAAAAAAAyE/18bi_lSdn50/s1600/pensar_vfp_fonsalagretCDV_005.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-wMz5pAliIdw/VG4MS8rar_I/AAAAAAAAAyE/18bi_lSdn50/s1600/pensar_vfp_fonsalagretCDV_005.jpg" height="200" width="176" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Tinc ben present que quan es crea el Dia Internacional d'alguna cosa
és perquè li estem cantant l'absolta en les exèquies (que poden ser més llargues o més curtes segons el gust i les ganes de l'oficiant). </div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Com va dir
Rubert de Ventós en una classe a la Facultat d'Arquitectura, fa un
munt d'anys (la única a la que vaig assistir, tot i haver-me llegit
la pràctica totalitat de la seva bibliografia), redescobrim la costa
quan l'hem ofegat amb tones de ciment i, aleshores (i com Sant Pau) caiem del cavall i reivindiquem la
mediterrània com una part integrant de la nostra personalitat. Per
tant, d'entrada, que la UNESCO vagi crear l'any 2005 el Dia
Internacional de la Filosofia (que s'ha de celebrar el tercer dijous
del mes de novembre) és sospitós (sobretot ara que la filosofia ha
quedat del tot fora dels sistema educatiu, cosa que, d'altra banda,
potser no és tan dolenta com sembla). </div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Enguany el dia que ens ha tocat és ben galdós. Tal dia com avui va
morir el General Franco i va guanyar les darreres eleccions generals
Mariano Rajoy. Ara bé, també és un dia interessant des de la
perspectiva cultural: es van editar el <i>Tirant lo Blanc</i> de
Joanot Martorell (a València) i la segona part apòcrifa
(d'Avellaneda) del <i>Quixot</i> (a Tarragona), qui sap si escrita
pel Rector de Vallfogona. </div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Penso que l'important enguany ha estat programara a Barcelona el
festival “Barcelona Pensa”, el qual ha de donar joc a allò que
Jordi Sales digué fa uns quants anys al Primer Congrés Català
de filosofia: la posta en pràctcia de la tasca d'intervenció filosòfica, segons la qual:
“són les relacions entre filosofia i ciutadania.” Perquè sense
una filosofia ferma no hi ha una democràcia ferma. I és curiós,
ara que ve a tomb, pensar que allò que no s'ha canviat des del
Franquisme a l'Estat Espanyol han estat: la judicatura (sempre amb
pocs recursos i amb un funcionament del segle XIX incapaç de fer
front a la corrupció generalitzada i d'haver fet net de l'Antic
Règim totalitari) i el sistema educatiu (pervertit, ofegat i ofuscat
amb lleis, lleis i més lleis). De fet, podem ben dir que en el cas
del “sistema” educatiu s'acompleix molt bé aquella norma, tan
espanyola, de fer la Contrareforma abans que la Reforma. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-4QQoPgFqfCQ/VG4MZTuGtLI/AAAAAAAAAyM/sJdeDtdigb0/s1600/images%2Bfilosofs.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-4QQoPgFqfCQ/VG4MZTuGtLI/AAAAAAAAAyM/sJdeDtdigb0/s1600/images%2Bfilosofs.jpg" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
És per això les
paraules de Sales segueixen ben vives: “Nosaltres ens omplim la
boca dient que som una democràcia. Chesterton deia que la democràcia
és el govern de l'home qualsevol. I això vol dir que les societats
han d'educar tot home per a governar.” Per això il·lusiona el nou festival com il·lusiona el procés
democràtic i de llibertat decisivament iniciat en aquest país
(mentre com bé veuen a Madrid la “Metròpoli” castellana és mor
escarrencida, plena de sutge i de togues negres), perquè, com digué
Rafael Campalans (l'any 1931): “mai els homes amargats ni els homes
tristos no han fet cap obra de durada.”</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-17430288704101349382014-10-29T09:19:00.001-07:002014-10-29T09:19:30.370-07:00FRANCESC PUJOLS I EL PENEDÈS<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El proper dijous dia 6 de novembre a les set de
la tarda, a la Torre de les Hores de Martorell, es farà la presentació del
llibre “Francesc Pujols i la filosofia” amb una conferència sobre l’autor a
càrrec de Joan Cuscó i Clarasó. I un dels temes de la xerrada serà la
vinculació de Pujols amb Vilafranca i amb les cultures del vi.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Wda_EZU0eNY/VFETQh8EYYI/AAAAAAAAAxk/uD4Qp7uswx4/s1600/tarjeto%2Bfrancesc%2Bpujols.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Wda_EZU0eNY/VFETQh8EYYI/AAAAAAAAAxk/uD4Qp7uswx4/s1600/tarjeto%2Bfrancesc%2Bpujols.jpg" height="152" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El lligam de Pujols amb Vilafranca va ser
estret i fructífer. Primer, per ser descendent de la família del bisbe Morgades
(d’infant el veieren córrer pels corralons de la vila). Segon, per assumir
l’herència de Llorens i Barba i dels germans Milà i Fontanals (i per la seva
relació amb Eugeni d’Ors, l'altre nét de Vilafranca). Tercer, per la seva
vinculació amb el moviment cultural de la Vilafranca del segle XX. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Pujols va estar relacionat amb l’activitat del
Museu de Vilafranca i amb la Iª Exposició d’Art del Penedès (1926). Per al
Museu va escriure el llibre sobre Xavier Nogués pintor del vi (1954) i col·laborà a
la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dionysos</i>. En motiu de
l’Exposició va escriure la conferència: “Influència de Vilafranca del Penedès
en la Catalunya moderna”, la qual no es va celebrar per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>problemes d’organització i administratius,
entre els quals, i com contà a Ricard Fortuny, perquè: “les conferències
interurbanes estaven prohibides per ordre governativa”. Aquest text el va
acabar de redactar al setembre de 1926 i fou tramès a Vilafranca per correu
perquè Pujols tampoc no va poder assistir a la clausura: “una immensa recansa
de no haver pogut ser amb vostès el dia de la Clausura de la Exposició, que ha
sigut una glòria més per a Catalunya, perquè tothom ho reconeix, li envio la
Conferència amb la qual jo volia contribuir a la gloria de la nostra
Vilafranca.”</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta conferència mai no es va pronunciar,
però es va publicar l’any 1927 i tots l’hem pogut llegir, i hi ha una altra
conferència que Pujols pronuncià a Vilafranca i que mai no hem llegit. Per un
manuscrit de Francesc de Paula Bové, sabem que la comissió de cultura de la
Societat La Principal “El Casal” va organitzar un conferència “del ilustre
filósofo y eminente escritor mi gran amigo Don Francsico Pujols [...]. De
sobras conocido entre nosotros por la serie de conferencias que ha dado en
nuestra villa”, la qual portava per títol: “Vilafranca del Panadés y la Ciencia
Universal”. Tractava de la influència de Vilafranca en la Hiparxiologia o
“Ciència del Tot” i, segons conta la nota apareguda l’any 1962 a <i>Panadés</i>
en motiu de la mort de l’intel·lectual de Martorell, es va fer l’any 1942 al
vestíbul de El Casal (quan el seu autor estava tot just retornat del breu exili
i de passar uns mesos a la presó Model i en un moment en què, a Montpeller
l’any 1941, havia trobat la clau de volta de la seva obra).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">És una llàstima no disposar d’aquest text ja
que, aquests dos que hem esmentat, conjuntament amb l’article “El Penedès”
(publicat a “Catalans” l’any 1938), formen part d’una triologia de textos que
serien, amb els que dedicà a Manuel Milà, Francesc Xavier Llorens<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i Barba i Josep Torras i Bages, la millor
carta de presentació de la nostra comarca: del seu caràcter i influència en la
Catalunya contemporània. I és que: “nosaltres enamorats del Penedès no sols de
la terra, sinó de l’ànima que l’aguanta, alçant els ulls enlaire hem estudiat
alguna vegada la contribució que ha portat a l’espiritualitat catalana moderna”
(escriu l’any 1938).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-a8eWWr8wWUE/VFETYcX-F7I/AAAAAAAAAxs/j_s8eL8wVcA/s1600/vi%2Bnoves%2Bformes%2Bconsum003.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-a8eWWr8wWUE/VFETYcX-F7I/AAAAAAAAAxs/j_s8eL8wVcA/s1600/vi%2Bnoves%2Bformes%2Bconsum003.jpg" height="320" width="216" /></a><span lang="CA">El manuscrit de Bové dóna pistes sobre altres
vincles de Pujols amb Vilafranca. Primer, diu que hi va venir a fer més
conferències. I avui sabem que l’any 1935 va mantenir contactes amb la secció
Cultura de la Dona de la Societat la Principal i amb l’Ajuntament de Vilafranca
(quan el músic vilafranquí era Conseller de cultura). Bové també parla de
l’amistat que l’uneix a Pujols. I aquesta es confirma quan hom veu com entre
els manuscrits musicals que guardava Pujols hi ha dues obres de Bové: els <i>Goigs
a Sant Jordi</i> i l’obra coral <i>L’Enxaneta</i> (sobre un text d’Àngel
Guimerà).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les relacions amb Vilafranca i les seves gents
van ser fermes en vida de Pujols. I han continuat després. L'any 2004, VINSEUM,
Museu de les Cultures del Vi de Catalunya dedicà un acte del cicle “9+1 muses”
al pensament d'Eugeni d'Ors i de Francesc Pujols i organitzà un “Pleniluni” que
portava per títol “Món poètic pujolsià”, en el qual es van presentar les
musicacions de poemes de Pujols fetes per Paton Soler. I cal recordar els
vincles de Pujols amb altres artistes vilatans, entre els quals els pintors
Pere Ynglada (que és un dels qui va promoure i costejar l'edició de la
conferència “La religió i la moral” que Pujols llegí el dia 21 d'abril a
l'Ateneu Barcelonès i amb qui compartí pàgines al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Papitu</i>) i Lluís Mª Güell (a qui dedicà una conferència), amb
l'historiador<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pere Mas i Parera i amb el
filòsof Rodolf Llorens<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i Jordana (que
llegí bé). I que Pujols va ser l’únic conferenciant que va parlar a les tres
exposicions d’Art del Penedès: Vilafranca del Penedès, 1926; Vendrell, 1927 i
Vilanova i la Geltrú 1929.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-78858498516551035062014-10-26T11:34:00.000-07:002014-10-29T06:55:14.617-07:00FILOSOFIA CATALANA PINTORESCA<div style="text-align: justify;">
Dèiem l'altre dia que potser no podem ésser reconeguts per tenir grans filòsofs o sistemes filosòfics (com els alemanys), però si per filòsofs que han creat gran empreses. Com en Daurella perquè el que no són peles són punyetes. I també per filòsofs pintorescos. A vegades han estat protagonistes dels moments més èpics de la història del país (ja saben vostès que Barcelona va caure en mans de Felip V el dia 11 de setembre de 1714, i si no ho va fer abans, el dia 15 d'agost, és per l'actuació dels estudiants de filosofia i de lleis que hi havia a la ciutat; com Albert Sánchez Piñol conta a <i>Victus</i>). I a voltes han estat pintorescos, com en Font i Puig, que per fer les classes sovint havia de posar-se estirat damunt la taula de l'aula i que explicava unes teories tant curioses com insospitades (potser per estar en estat de repòs ben d'acord amb les seves teories místiques i mistèriques, que no venen gens al cas).</div>
<div style="text-align: justify;">
Parlant de filosofia pintoresca, evidentment, no podem deixar d'esmentar Francesc Pujols i, sobretot, el llibre que va fer conjuntament amb el dibuixant Xavier Nogués: <i>La Catalunya pintoresca.</i>(1919). Un llibre editat pel poeta Joan Salvat-Papasseit (ja saben vostès que als intel·lectuals i artistes catalans els toca fer tots els paper de l'auca),que va nàixer a redós de la Revista Nova i que va crear un cànon cultural i filosòfic paral·lel al Noucentisme orsià. I que ha estat en més d'una ocasió reeditat (cosa ben poc habitual en els llibres de filosofia. Sobretot si són de filosofia catalana)</div>
<div style="text-align: justify;">
D'aquesta Catalunya pintoresca, sàviament escrita per Pujols i ben dibuixada per Nogués, se n'ha dit que: "Davant els dibuixos de Nogués el nostre poble té una esgarrifança de felicitat, perquè s'hi veu com is es mirés en un mirall, clar com el cel clar, tal com é si despullat de tota vestidura d'artifici. / Bona part del nostre poble troba la seva vida natural en la gresca continua [...] La Catalunya pintoresca és un breviari jocós dels barrilaires catalans, perquè en ella hi ha l'ànima del català, íntegra, sense faltar-hi ni un tròs dels més petits." La Catalunya que, en diríem, de la filosofia del vi (que és una altra de les indústries potents del país; com la de la Coca-cola i la del cafè Nespresso d'en Daurella). I per això, anys a venir, Pujols i altres autors van fer el: Xa<i>vier Nogués Pintor del Vino</i> (en castellà per imperatius militars). Un opuscle que ben aviat es tornarà a poder comprar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-mcUkhwp42GI/VE09gNyviGI/AAAAAAAAAw0/fnPnVTd1Q7s/s1600/pointoresca001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-mcUkhwp42GI/VE09gNyviGI/AAAAAAAAAw0/fnPnVTd1Q7s/s1600/pointoresca001.jpg" height="320" width="277" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
I és la Catalunya pintoresca del vi de Pujols i de Nogués la que crea complicitats amb altres autors europeus com Béla Hamvas (que foren expulsats de la cultura del seu país per la intransigència i el dogmatisme doctrinari de l'absolutisme comunista), de qui se n'acaba de publicar a Barcelona el seu llibret sobre la metafísica del vi. I ens inscriu en aquella tradició filosòfica de l'humorisme que naix en la Bíblia, rebrosta en Aristòtil, passa pels diàlegs de Bruno i arriba fins al segle XX amb Gómez de la Serna... Tradició (viva i moguda) que serveix per reivindicar la vida en i per ella mateixa. I és aleshores quan: allò que semblava pintoresc (i que mai no va entrar a les aules de filosofia) era i és més seriós del que es deia i del que es diu i allò que es feia com a ben seriós i docte a les aules no era el que se'ns ha dit. Com deia Pujols l'any 1919 en un breu article titulat: "Els ideals catalans" i escrit en un moment políticament àlgid (om l'actual): "Si sense moure els ulls i la mirada del present de Catalunya, reblert de virior nacionalista i xarbotant de modernitat, examinem els ideals catalans, els trobarem mancats d'aquella volada que té d'acompanyar sempre als ideals pròpiament dits." (No els recorda el que vam viure la setmana passada en les baralles d'alcova dels polítics del país?) Moltes vegades, a la filosofia catalana, massa dirigida al comerç a la menuda, li ha mancat aquesta visió alçada i d'alçada; que, dit sigui de passada, mai no ha faltat al món del vi, del cava i de l'aiguardent. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-21744112014462372792014-10-22T07:06:00.002-07:002014-10-22T11:54:45.617-07:00FILOSOFIA CATALANA, COCA-COLA I CAFÈ<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Durant anys i panys la historiografia
catalana s’ha dolgut de la mort prematura del catedràtic Francesc Xavier
Llorens i Barba (Vilafranca del Penedès, 1820 – Barcelona 1872). Certament,
toca molt la moral (per no dir una altra cosa) que algú que val, sobretot quan
estem en un país on tot s’aguanta pels fils, mori aviat. De fet, aquest va ser el
destí pervers dels homes de la Renaixença catalana del Vuit-cents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-9_JNh9eEnDE/VEe5UfnkwUI/AAAAAAAAAwE/M9Go1-qSj2I/s1600/cocaloadrurella001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-9_JNh9eEnDE/VEe5UfnkwUI/AAAAAAAAAwE/M9Go1-qSj2I/s1600/cocaloadrurella001.jpg" height="232" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb tot, la filosofia catalana pot
vantar-se de tenir entre les seves files grans empresaris<span style="mso-spacerun: yes;"> : </span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Francesc Mirabent i Josep
Daurella. I </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Daurella va ser qui l’any 1894 va substituir a Llorens i Barba com a
catedràtic de metafísica de la Universitat de Barcelona. </span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">D’entrada, que siguin
grans empresaris no hauria de sobtar (tot i la imatge que avui se sol
tenir dels filòsofs). Tales de Milet (pare fundador de la
filosofia occidental) era un gran terratinent.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El cas és, però, que cal recordar la
figura del nefast Josep Daurella Rull (1864-1927). Nefast com a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>catedràtic de metafísica (clar) i no pas com a empresari (que en això ningú no li fa la competència). I s'entén que les seves classes (com conta Gaziel) fossin anodines, absurdes
i aburrides perquè a ell li interessava més la part crematística i material de
la vida. Ho deia Rodolf Llorens: els catalans som poc avesats a la metafísica (i quan en fem no ens en sortim gaire bé perquè va contra el nostre caràcter
fenici). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Daurella es va fer ric venent bacallà (i
per això donava una filosofia seca i aspre que empobria tots els cervells
que anaven a les seves classes). Molt ric es va fer, si. Tant ric com ruc en metafísica.
Però, diran vostès: i la Coca-Cola? El cas és que acaba de morir José
Daurella Franco, conseller fundador de Coca-cola Iberian Partners i copresident
del grup Cobega, i descendent del Daurella comerciant de bacallà i filòsof de
rebotiga. I és que l’any 1943 l’empresa especialitzada en importació de bacallà
d’Islàndia va crear una fàbrica de gasoses (Bebidas Carbónicas D, amb seu a
Barcelona), per diversificar, i és amb aquesta branca industrial amb la que
l’any 1951 va obtenir els drets per envasar i distribuir la Coca-cola. I avui,
Cobega és una empresa internacional i de les més importants a l’Estat Espanyol.
<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I si amb tot això no troben ben interessant la
història de la filosofia catalana podem continuar. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com que Daurella sabia molt bé què era una empresa,
que treballar cansa i que aguantar alumnes descreguts és fastigós, va veure que
calia estiuejar (el plaer i el goig de viure tranquil amb les butxaques plenes). Ja saben que la filosofia, com a mínim, també ensenya a
valorar la bona vida. (Ho poden preguntar a Pujols.) I va ser dels primers homes que va promoure el
turisme fugint de la ciutat i, per tant, a qui podríem veure com un
precursor del turisme. L’any 1907 va adquirir la Casa Arenas Riera de Cardedeu
per convertir-la en la residència d’estiu de la família. I va entrar a formar
part d’un grup de primers estiuejants que van impulsar, amb les seves
promocions i donacions<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>monetàries i de
terrenys, els canvis urbanístics de Cardedeu durant les primeres dècades del
segle XX. Per això, l’any 1927 (poc abans de la seva mort) l’Ajuntament acordà
posar el nom Doctor Daurella al carrer on s’ubica la casa i, avui, aquesta (ja
coneguda com a Casal Daurella), és la seu del museu de la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-aojqgOAlEbE/VEe4IXIKY2I/AAAAAAAAAv4/uzMejk8ZDNE/s1600/Josep_Daurella_i_Rull_(1894).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-aojqgOAlEbE/VEe4IXIKY2I/AAAAAAAAAv4/uzMejk8ZDNE/s1600/Josep_Daurella_i_Rull_(1894).jpg" height="200" width="115" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Esperem que l’actual consellera de l’empresa (amb
representació al Teatre Nacional de Catalunya, al Banc Sabadell, a Ebro Foods,
a Acciona i al Cercle d’Economia) tingui certa sensibilitat cap a la filosofia (que
és en l’origen de la seva fortuna). A veure si un dia al títol de cònsol
honorària d’Islàndia (a Barcelona 92) hi pot afegir el d’ambaixadora de la
filosofia catalana. I esperem que tots els pares catalans obliguin a estudiar
filosofia al seus fills i lluitin perquè aquesta sigui obligatòria des de l’ESO
(o el jardí d’infància) i arreu. Només així tindrem bons emprenedors i
comerciants. Filòsofs? Ja ho veurem... Volen millor motiu per anar contra Wert?<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ah! I per acabar, sàpiguen que avui, els Daurella
també són els distribuïdor de Nespresso! A partir d’avui cada cop que em faci
un cafè hi pensaré en aquest fet. Serà la dura penitència per haver-me dedicat a
la filosofia catalana. (Seria pitjor llegir els seus llibres cada dia.)</span></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-22075309918592089422014-09-16T07:05:00.002-07:002014-09-16T07:42:00.881-07:00GAZIEL: EL PERIODISTA FILÒSOF (1914-2014)<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: white;">Agustí
Calvet, conegut com a <span lang="ca-ES">«</span><span lang="ca-ES">Gaziel</span><span lang="ca-ES">»,
</span><span lang="ca-ES">és una de les
personalitats intel·lectuals més interessants del segle XX a
l'Estat Espanyol i una de les ments preclares de la cultura a
catalana contemporània. Liberal convençut, va viure en una època
d'extrems i d'extremismes i patí les intoleràncies dels uns i dels
altres. </span></span>
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: white;">Mort
fa cinquanta anys, va viure una època cabdal de la nostra història
i fou un analista agut de la realitat i un coneixedor lúcid de la
vida humana (individual i col·lectiva). Ha deixat una petjada
intensa com a periodista i com a escriptor; però també cal tenir-lo
ben en compte com a pensador reflexiu, rigorós i incisiu. Per això
és un autor vigent i de lectura imprescindible (si fóssim un país
mínimament respectuós amb els nostres autors).</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: white;">Com
dirien William James i Eugeni d'Ors, Gaziel és un bon company de
viatge. Malgrat que això sobti en un país que viu abocat al futur i
que li costa de trobar el punt dolç entre el passat, el present i el
futur (sens el qual és gairebé impossible caminar amb vigor). Un
país que, en el cas de Gaziel, encara és molt incapaç de copsar el
dolor i la importància d'aquells que no van exiliar-se a l'exterior
però que van patir un exili interior ben cruent.</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: white;">Agafant
la fórmula d'Einstein, per a Gaziel la correspondència entre
l'energia i la matèria ens porta a partir del fet que el cosmos és
una unitat i que l'ésser humà tampoc no és un ésser compost de
cos i ment (visió dualista i racionalista) sinó una unitat: «La
matèria és energia; i l'energia, matèria. El cosmos constitueix
una unitat immensa, no un dualisme en lluita [...]. L'home també és
una unitat perfecta. No hi ha cos, no hi ha esperit.» I per això la
irracionalitat i la racionalitat també s'enllacen i els somnis
d'immortalitat surten de la vida mortal.
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: white;">En
segon lloc, el segon aspecte constitutiu del mode d'ésser humà que
cal tenir en compte és que naixem dèbils i contingents. «L'home és
tèrbol de naixença, perquè és summament feble.» Naixem plens de
fantasmes interiors i partim d'un caos que ens fa caminar cap a la
claredat. I aquesta és la importància de la filosofia. L'impuls que
va moure als autors coneguts com a «presocràtics», que van
desvetllar en l'ésser humà una concepció natural i física del
nostre mode d'ésser i de la realitat. Després, però la petjada de
Sòcrates i del poble jueu van portar-nos a embolicar la troca i a
enterbolir l'experiència directa de la vida i de la realitat. La
claredat que s'havia albirat amb els presocràtics, els quals, com
diu Ramon Xirau, són importants per la manera de preguntar i per la
manera de resoldre les preguntes. Aspiraven a la claredat que hom
atribuïa (com veiem a l'Odissea) al món olímpic, la qual s'havia
de fer present en l'ordre polític i social. És per això que, per a
Gaziel, els humans, sobretot a Occident, som experts en fer
complicades les coses més senzilles i, sobretot, aquelles que ens
fan més humans: per exemple la sexualitat. I és que: «l'home no
serà mai feliç [...], perquè sempre persegueix aquests dos
impossibles / Que les coses siguin diferents de com són. / que durin
més del que poden.» I aquest fet parteix de l'errònia visió de
l'ésser humà com un ésser dual, compost de cos i de ment. «Es
tracta de la torçada tràgica que donà a la Humanitat, des dels
seus mateixos inicis, la propensió nadiua de l'home a sentir-se
dual [...]. L'antiquíssima convicció que l'home no és una unitat,
sinó una dualitat, un compost de cos i ànima, donà naixement a
totes les fantasmagories que han aclaparat i aclaparen els humans.
L'animisme, l'espiritisme, l'espiritualisme, el misticisme, el
teosofisme i totes les religions i sectes religioses brollaren
d'aquesta font màgica.»</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: white;">És
en aquest sentit, per exemple, que Gaziel s'allunya dels postulats
filosòfics que pocs anys abans havia escrit els eu coetani Jaume
Serra Hunter des de la Facultat de Filosofia de la Universitat de
Barcelona. D'altra banda, Gaziel, s'encamina cap a posicions
pluralistes com les que posteriorment han teoritzat i defensat Roger
Penrose i Karl Popper en dir que la literatura (i la creació
artística en general) també forma part d'aquesta unitat de matèria
i d'energia que és l'ésser humà. «Mai no he sabut considerar la
literatura com un fi absolut. [...] Sempre he cregut que el veritable
heroisme de l'escriptor està en la seva lluita aferrissada,
dolorosa, inacabable, amb el propi esperit, fins a donar-li expressió
màxima; [...] El veritable geni produeix la seva obra gairebé per
força, sigui com sigui, ni que hagi de ser enmig de la més
espantosa dissort i la misèria més negra; [...] L'obra literària
gran ha de ser [...] la conseqüència i el complement d'una vida
plena», escriu l'any 1949. I és aquesta visió antropològica de
l'ésser humà, la que encaixa amb el que a Catalunya van treballar
autors com Joan Roura-Parella i Rodolf Llorens (agafant com a punt
d'inici l'obra de Ramon Turró), en els quals: allò biològic i allò
espiritual és donen en una globalitat que sempre és una perquè,
com diu Conrad Vilanou: «aquells intel·lectuals -liderats pel
doctor August Pi-Sunyer, catedràtic de Fisiologia- tenien el
convenciment que l'arbre de la ciència i l'arbre de la vida no es
donen separadament, en constituir una unitat funcional.» I dins
l'àmbit de la història de la filosofia el situa en la branca de les
aportacions de Bruno, a qui trobem emparentat, per sota, amb Llull i,
per sobre, amb Leibniz i fins a Popper i Penrose. I si tenim en
compte tots aquests aspectes que defineixen la manera de pensar de
Gaziel (i la seva tasca intel·lectual), entendrem bé que qui des
dels principis de la seva vida va viure els desastres de la Guerra
(començant per la del 1898 i acabant en al Segona Guerra Mundial
després d'haver viscut amb intensitat la Guerra del 1914) digui (en
un article publicat en la proximitat dels fets del 6 d'octubre de
l'any 1934): «<span lang="es-ES">la violencia [...] me ha repugnado
siempre. Soy de los convencidos inexpugnables de que la guerra no ha
resuelto ni mejorado nunca nada. [...] La inteligencia, el tacto, la
constancia gobiernan el mundo.</span>»</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: white;">L'experiència
de la Primera Guerra Mundial fou cruent i sagnant en i per a la
consciència de Gaziel. Ara bé, aquesta fou la que li va permetre
treballar un periodisme valent i reflexiu. El filòsof i l'erudit que
portava dins es van depurara amb i a través de l'ofici de periodista
i de la paraula ben pensada i ben escrita. És provable que Gaziel
recordés, en aquest exercici i en aquesta vivència, les paraules
que Eugeni d'Ors havia escrit l'any 1906 al Glosari, segons les quals
el filòsof aferma la seva tasca en el periodisme ien al guerra. I
ho feia recordant la figura i l'obra de Descartes. I ho deia perquè
el periodisme i la guerra obren les portes de la realitat al filòsof
i a l'erudit. Durant anys Descartes va viatjar molt i va fer la
guerra. Volia veure en primera persona els drames de la vida, segons
conta ell mateix. I va ser mentre estava destinat a Alemanya dins una
«estufa» (que era una petita cambra escalfada per un forn de
ceràmica), i amb el cap a rebentar de coses per aprendre i per
aprehendre, que va tenir una nit de somnis al·lucinògens i en
despertar-se al matí s'adonà que en els somnis hi havia les
respostes que cercava. D'aquelles visions en sortí una nova manera
d'entendre l'univers i l'ésser humà i la relació entre ambdós. El
camí de Gaziel (malauradament per a la filosofia catalana) no va ser
aquest. Però la seva obra no és menor i cal llegir-la i rellegir-la
100 anys després (sobretot en el moment històric que vivim els
catalans). El pessimisme sobre l'ésser humà, que com li diu en una
carta a Manuel Raventós, li quedà ben fermat i refermat a partir
del que va viure en la guerra del 1914 al 1918, es dóna a nosaltres
en una paraula clara i precisa. En una visió del que som i del com
som. Si el llegim és possible que realment cerquem aquesta vida no
basada en al violència (encara avui corsecadora de la vida humana)
sinó en la saviesa, la tolerància i el ben fer.</span></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-58638292440871646962014-09-02T13:29:00.001-07:002014-09-02T13:36:18.784-07:00FESTA MAJOR DE TORREDEMBARRA<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Anem tancant l'estiu i
comencen les darreres grans festes majors de la Catalunya Nova. Amb
la de Vilafranca tanquem l'agost i amb la de Torredembarara comencen les del mes de setembre (que arriben al moment àlgid amb
Misericòrdia, de Reus, i Santa Tecla, de Tarragona i de Sitges). </div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquells qui hem viscut moltes d'aquestes festes al llarg dels
darreres trenta anys hem estat uns privilegiats perquè hem viscut
una època intens ai plena de canvis. Només cal fer una ullada al
quer ha passat a Vilanova i la Geltrú, Reus, Tarragona i
Torredembarra. I exemple d'aquest procés ple de voluntats i de
complicitats és el darrer quadern presentat a Torredembarra en motiu
de la Festa Major de Santa Rosalia. El de les músiques de la festa.
El seu contingut plasma bé aquests canvis. Recordem quan hi anàvem
amb el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès i els carrers estaven
pràcticament buit de gent, mentre avui els trobem ben atapeïts,
l'estrena de l'àliga i de la seva música davant l'Ajuntament
Vell... I veiem la cocció lenta que requereixen la festa i la
tradició per a ser fructíferes i per a tenir sabor propi, com és
el cas. </div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-BaA-fiDlYpc/VAYoUJpadJI/AAAAAAAAAu4/WCILrR38dLs/s1600/graller%2Bpdes006.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-BaA-fiDlYpc/VAYoUJpadJI/AAAAAAAAAu4/WCILrR38dLs/s1600/graller%2Bpdes006.jpg" height="320" width="238" /></a>Recordo, també, que entre els primers llibres sobre folklore
que vaig tenir i llegir hi ha el de Josep Bargalló i Rosalia Gras
sobre la festa major de Torredembarra del segle XIX (de l'any 1988) i
el del ball de Santa Rosalia de l'any 1983. I que a La Torre no han
parat d'escriure i d'investigar. Tenien molta feina a fer, i l'han
feta.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Era una festa que l'any
1900 ja durava tres dies, que és el cicle habitual de els festes de
la zona. Vigília i dos dies. El nucli fort de les actuals festes
(malgrat que han crescut, pel davant i per darrere). El dia 3 es feien
repics de campanes, el quatre matinades amb la banda i cercavila
d'anada ofici amb gegants, ball de Bastons, Nans i Castellers. La
música a l'església havia de ser bona i es feia actuar a la Capella
de Música de Tarragona que dirigia el compositor Josep Gols Veciana.
Balls de festa a les dues Societats (Els Tranquils i la Juventud
Torredembarrense, els dos dies) i coets, música, focs japonesos i
concurs d'aviació completaven el programa.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
En un lapse de trenta
anys, que és el que ara també recordem (perquè fa trenta anys que
toquem a les festes), les coses havien canviat. El dia 3 de l'any 1933, conjuntament amb el repic de campanes i els coets ja sortien els
Nans, i a la tarda es feien les Completes amb música del compositor Carles Ferrari (que és l'autor dels goigs que encara es
canten). Després, els imprescindibles “Xiquets de Valls” (del
Vendrell) i també dos balls. Un, amb una orquestra del país (Els Nois
d'Olesa). L'altre, com no podia ser d'altra manera, amb una
orquestra de negres americans. És a dir, de jazz. I revistes i
“Cock-tail”. Modernitat i tradició juntes en la festa. L'endemà
matinades amb els grallers i cercavila amb dues colles castelleres (la
de l'Escolà, de Valls; i els Mirons, del Vendrell), Ofici... El
mateix esquema que se seguí l'any 1935; tot i que el dia 5 es va
organitzar una cursa ciclista.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Heus ací l'esquema d'una
festa viva i popular. Que canvia per seguir viva. En cicles vitals de
generacions senceres, que són els cicles de trenta anys (i que són,
també, els cicles de l'economia europea des del segle XVII). </div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Cicles
i cercles que no són lineals; però que generen el moviment que cal per a la vida de la festa (que sempre és complexe). L'any 1933, per exemple, encara hi actuava la Capella de Música de la
Catedral de Tarragona (com l'any 1900), però les societats culturals
de La Torre havien canviat profundament, com havia canviat la manera
de divertir-se i de viure la festa. El protagonisme el trobem, per exemple, en
entitats com La Veu del Poble (ben documentada en el darrere llibre
de David Morlà i Jordi Sunyé).
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-85125887162552633442014-05-20T07:36:00.002-07:002014-05-20T07:36:43.672-07:00100 ANYS DE MANCOMUNITAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-9bo9xuxtliE/U3toA9t5lqI/AAAAAAAAAtQ/9LaL3_jdN2M/s1600/logo_mancomunitat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-9bo9xuxtliE/U3toA9t5lqI/AAAAAAAAAtQ/9LaL3_jdN2M/s1600/logo_mancomunitat.jpg" height="183" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1925) va ser una fita de Catalunya en al demanda d'un país sobirà i modern. És tot un exemple del valor del catalanisme i de com davant la inoperància, la corrupció i la burocràcia de les Diputacions provincials de l'Estat Espanyol les quatre Diputacions catalanes van fer un pas endavant, amb pocs recursos però amb les idees ben clares. <a href="http://3.bp.blogspot.com/-YF15FSn9Mec/U3toIFGQg8I/AAAAAAAAAtY/NbkneaS8ZM0/s1600/349_001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-YF15FSn9Mec/U3toIFGQg8I/AAAAAAAAAtY/NbkneaS8ZM0/s1600/349_001.jpg" height="200" width="155" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí teniu el programa en què en vam parlar amb el Manel Raventós (Codorniu), Raimon Solé (historiador) i jo mateix. Dins una sèrie de programes feta per les televisions locals.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.rtvvilafranca.cat/programa/mancomunitat-de-catalunya-100-anys">http://www.rtvvilafranca.cat/programa/mancomunitat-de-catalunya-100-anys</a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-10600649589329923952014-03-11T03:02:00.000-07:002014-03-11T03:04:36.322-07:00DE MÚSICA I EDUCACIÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-I3hDh3aaqEQ/Ux7ePAybErI/AAAAAAAAAsI/bo7_fsgmpdk/s1600/64185_433368633413870_824740316_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-I3hDh3aaqEQ/Ux7ePAybErI/AAAAAAAAAsI/bo7_fsgmpdk/s1600/64185_433368633413870_824740316_n.jpg" height="320" width="244" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
A l'Estat Espanyol vivim
en una situació en què hi reacció abans sense acció i
contrareforma sense reforma. Hi ha una sacrosanta estupidesa que
reprohibeix i redirigeix fins a l'extenuació. Les lleis contra la
llibertat (política i de pensament) són una constant. I no cal
anar fins a períodes gaire llunyans. Si estudiem l'època
contemporània (des del segle XIX) veiem que just quan arreu floria
el liberalisme o la democràcia a l'Estat Espanyol es mirava cap a un
altre costat. Bon exemple d'això són les lleis que en l'àmbit de
l'ensenyament s'han fet des de la malanomenada Transició política
fins als nostres dies. En cada bugada s'hi ha perdut un llençol. El
darrer disbarat la Llei Wert. Caminem de despropòsit en
despropòsit i ara ja sabem que una de les peces que cau del teler
és, definitivament, l'educació musical (i amb ella la filosofia). Cap de les dues mai no ha tingut gaire pes ni se les ha considerat, però ara queden decisivament anorreades. Just quan sabem de la importància
de la música (i quan arreu rellegim aquells qui ens diuen que: “un
país on no es comprèn l'art és un país d'esclaus i de robots”)
encaminem la nostra societat cap a la misèria econòmica i
intel·lectual (potser perquè algú confia, o ens vol fer confiar,
en què hi ha una vida eterna meravellosa, que és la única que val
la pena). Quan sabem de la importància de la música aquesta cau
víctima de la deriva utilitarista que ha programat la dissolució de
l'ensenyament, de la recerca científica, dels clàssics i dels béns
culturals. Que imposa una societat abocada a generar milers d'imatges
digitals (parcials i desmemoriades) que només permeten fer el
turista per la vida. Que vol sabotejar la cultura i, amb ella, el
futur de la humanitat.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Quan i com més coneixem la
importància de la música més la mensypreem. Perquè
mensypreem la saviesa i la llibertat. Perquè volem una societat
plena de desconfiança, d'imbecilitat i de submissió.
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Per a qui li interessi
saber com argumentem aquestes coses li recomanem el nostre darrer
article publicat a la revista Temps d'Educació de la Universitat de
Barcelona: <a href="http://www.publicacions.ub.edu/revistes/tempsDEducacio45/default.asp?articulo=946&modo=resumen">El valor educatiu de la música. Una reflexió antropològica.</a> </div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-48258024076428184472014-02-28T04:30:00.001-08:002014-02-28T04:52:13.981-08:00DE FILOSOFIA I EDUCACIÓ<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Certament, la LOMCE és
una nova llei amb un esperit ben revellit. Plasma de nou la moral
d'un modernitat blasfema que converteix l'Estat en la màxima eina de
control i de repressió de la llibertat. Mentrestant, la majoria dels
filòsofs adopten actituds inversemblants. Primer hi ha aquells per a
qui la filosofia és una mera eina metodològica i acadèmica i
després n'hi ha d'altres que sobreviuen aferrats fins a la més alta
absurditat al postmodernisme deconstructiu del Maig del 68.
Simplifiquem, però ja ens entenem, oi?</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
A l'Estat Espanyol el
control sobre el sistema educatiu ha estat brutal. La llibertat de
pensament perseguida. Les prevendes en les càtedres, el centralisme,
la imposició de la ideologia, el mercadeig amb l'educació, la
prevalença de la creença i del dogma religiós per sobre del saber
fonamentat... Fins avui.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La filosofia, encara que
qualsevol que hagi passat pel sistema educatiu tingui aquesta
percepció, no és ni un garbuix de discursos més o menys ben
travats ni un comentari reflexiu sobre la realitat, ni una
metodologia per a escriure i pensar correctament. És molt més i
molt més revolucionari. La filosofia és un saber fonamentat i
pràctic: la recerca constant de la millor manera de viure. Implica
estimar la vida i el món per a transformar-los. Reconciliar la vida
i la realitat pensant en el màxim grau de llibertat. No és un mer
anàlisis discursiu dels grans temes (l'ésser, la veritat, la
justícia, la bellesa...) com se'ns ha volgut fer creure en les
darreres centúries per a tenir-la ben apamada i silenciada dins el
Leviatan en què hem convertit el sistema educatiu europeu. El
sistema educatiu mercadeja amb la història de la filosofia fent-ne trossets ben
menudets i digeribles. La converteix en un saber ociós i en una
assignatura prescindible. Ho tenien clar els francesos l'any 1809 quan en
crear la <span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">«</span></span>classe de
filosofia<span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">»</span></span></span>,
segons conta el corresponent decret, volien fer que els alumnes
coneguessin les <span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">«</span></span>principals
opinions dels filòsofs<span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">»</span></span></span>.
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-A4A8gWnyBpM/UxCAoPMwbDI/AAAAAAAAAr4/tnj5YWG-oUg/s1600/home+int024.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-A4A8gWnyBpM/UxCAoPMwbDI/AAAAAAAAAr4/tnj5YWG-oUg/s1600/home+int024.jpg" height="317" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
A l'Estat Espanyol, les
coses anaven pitjor. Vegin dos fragments del primer terç del segle
XIX sobre la filosofia, el primer, i sobre la llibertat de pensament,
el segon. El primer versa de la supeditació de la filosofia a la
religió: <span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">«</span></span><span lang="ca-ES">Varias
han sido en todos tiempos las disputas entre los filosofos sobre el
criterio de la verdad en las materias filosóficas. Mas como en
materias de fe no se puede admitir duda alguna: ¿cual será el
verdadero criterio? Tres son las reglas infalibres: la sagrada
Escritura, las tradiciones de los Santos Padres y la Yglesia. /
Debiendo pues dar principio á la predicción de la sagrada Escritura
en la Yglesia Parroquial de la presente Villa el R. P. F. José Riera
predicador conventual del convento de PP Franciscanos de esta Villa,
manifiestará: que la sagrada Escritura es un verdadero criterio de
verdad en materias de la Sta. fe. A cuyo fin el dia 23 del presente
mes de octubre en dicha Parroquial pronunciará un breve discurso en
idioma latino a las diez horas de la mañana del espresado día. /
Para tan digno objeto espera de V. la asistencia.</span><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">»</span></span></span>
I el segon és el decret per eliminar tot el que s'havia escrit i
difós durant el Trienni liberal de 1820 a 1823: «Todos los libros que se hayan introducido de países estrangeros, o bien impreso en España desde 1º de enero de 1820, como también las láminas y pinturas obscenas y escandalosas, fruto de las más abominable prostitución, y que tanto han contribuido a la corrupción de las costumbres; con el objeto calificar aquellos, e inutilizar estos, he venido a dictaminar...» Tassca que es va fer des de l'estreta col·laboració entre l'Església i el Govern Central/ista.<br />
Sense conèixer tots
aquests atacs a la filosofia i a la llibertat no podem comprendre el
rerefons de les mancances democràtiques i dels pensament intolerants
i autoritaris d'avui. </div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-11852906969535516382014-01-15T08:02:00.001-08:002014-01-15T12:39:48.841-08:00ESPRIU, EL VI I LA VINYA<div style="text-align: justify;">
Aquí teniu el darrer exemplar de la revista "L'Agrícol, Lletres al Passatge" (que va sortir el dia 28 de desembre amb el setmanari El 3 de vuit) que fem des del Centre Artístic del Penedès, l'Agrícol. </div>
<div style="text-align: justify;">
En ella hi trobareu reflectida l'activitat cultural més recent i bons articles sobre la normalització lingüística, Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés. Poc a poc, aquell Passatge Alcover, ben fosc a la dècada dels anys 50 del segle XX, es va omplint de paraules cada cop més fermes, més acolorides i compromeses.</div>
<div style="text-align: justify;">
Esperem que us agradi.</div>
<div style="text-align: justify;">
Entre altres, també hi ha el meu text sobre la vinya i el vi en l'obra d'Espriu.</div>
<a href="http://issuu.com/agricol/docs/l_agricol_04">L'Agrícol</a>Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-70007425614474724422013-12-01T08:38:00.000-08:002013-12-01T08:38:02.811-08:00JOSEP SOLER I L'ÒPERA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-9IMP9gnyIko/UptlSges9vI/AAAAAAAAApE/36AbRbBOGFc/s1600/soler002.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-9IMP9gnyIko/UptlSges9vI/AAAAAAAAApE/36AbRbBOGFc/s200/soler002.jpg" width="199" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Acaba de sortir publicat a la revista digital <em>B!Ritmos</em> el meu darrer article sobre l'edició de l'òpera <em>Edip i Jocasta</em> (1972) de Josep Soler Sardà (Vilafranca del Penedès, 1935). </div>
<div style="text-align: justify;">
En un mes en tindrem la versió en català al setmanari <em>El 3 de vuit</em> de Vilafranca. </div>
<div style="text-align: justify;">
L'edició en un doble CD d'aquesta important obra, que l'any 1986 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha anat a cura de <em>Columna Música</em> i l'enregistrament el va fer l'OBC al Palau de la Música Catalana amb la direcció d'Antoni Ros Marbà.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.b-ritmos.com/novedad/josep-soler">B!Ritmos (27 de novembre de 2013)</a></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-7432798930769548812013-11-25T04:17:00.002-08:002013-11-25T04:20:35.235-08:00EUGENI D'ORS RELLEGITAquí teniu l'enllaç al meu darrer estudi/article sobre l'obra filosòfica d'Eugeni d'Ors publicada al <em>Journal of Catalan Intellectual History</em> (IEC, 2013): <a href="http://revistes.iec.cat/index.php/JOCIH/article/view/72885/72642">Eugeni d'Ors</a><br />
<br />
<br />Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-77902716951569861252013-11-18T07:16:00.002-08:002013-11-18T07:54:38.398-08:00SOCIALISME CATALÀ...<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La pregunta que
qualsevol ciutadà amb dos dits de front s’ha de fer és: què li passa al PSC?
Per què en un moment cabdal i irrepetible de la política catalana s’autoexclou
de la centralitat política? Quin projecte vol? Per què vagareja entre núvols de
fals i absurd federalisme?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per entendre el que
li passa al<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que podríem anomenar
“socialisme català” cal remuntar-nos a diferents fets importants del segle XX.
Vegem-los.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En primer lloc, cal
anar a l’any 1925. L’any en què Gaziel es va fer aquestes mateixes preguntes
recordant la mort de Pablo Iglesias (el fundador i mite fundacional del PSOE).
El periodista català es preguntava com era que aquest personatge tan popular i
influent a Madrid no tenia cap tipus de presència i de predicament a Barcelona
i a Catalunya. Aquella Barcelona cosmopolita capaç de rebre i d’adoptar
qualsevol cosa nova era impermeable al socialisme espanyol. Per què? La reposta
fou: “El proletariado de Cataluña es profundamente catalán, pero no puede
decirse que sea catalanista. Y el catalanismo es profundamente social, pero no
socialista”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Magnífica la dissecció
social que fa de Madrid, de Barcelona i de Catalunya. No val per entendre la
constant i imparable pèrdua de vots i de suports de l’actual PSC (sobretot ara
que el PSC ha avantposat al PSOE per sobre del país)?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Dos altres fets
són del moment de la malanomenada Transició del feixisme a la Monarquia
Parlamentària (construïda, aleshores si, saltant-se totes els legalitats
vigents i el mateix jurament del rei Juan Carlos com a successor de
Franco).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El primer, és la mort prematura
de Josep Pallach, el veritable pal de paller i ideòleg del socialisme català i
màxim defensor de l’autodeterminació de Catalunya i de la independència del socialisme
català enfront de l’espanyol. El segon, com bé ha estudiat Josep Fontana,
l’incansable feina de Felipe González i d’Alfonso Guerra (dos grans
nacionalistes espanyols que no se’n diuen perquè tenen un Estat propi que els
representa) per aconseguir que als Països Catalans no hi hagués un socialisme
autòcton i autònom. Tot i que formalment el PSC-PSOE i el PSPV-PSOE no són el
mateix (en relació al PSOE), a la pràctica tots dos han acabant essent una
sucursal provinciana del PSOE (i cada dia més minoritaris al seu país).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El tercer, és el
problema de la llibertat a l’Estat Espanyol. La Transició no va ser un
camí cap a la llibertat. La Monarquia
Parlamentària es va construir des de la por a la llibertat.
Per això els alts funcionaris de Madrid van seguir manant en l’estructura de
l’estat i actuant amb el mateix amiguisme i amb les corrupteles del franquisme
(amb la complicitat de la nova classe política i fins avui).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">M’ho deia un bon
amic (avui treballant a Alemanya, com la majoria de gent vàlida del país que
n’ha de fugir per a viure amb dignitat i de la seva vocació) a qui van proposar
ser l’alcaldable pel PSC a Castelldefels. Ho va rebutjar després de llegir els
Estatuts del partit que aquest cap de setmana ha brandat amb ímpetu Navarro.
Uns estatuts que, segon va constatar, són la cosa menys democràtica que hom
pugui escriure i defensar. I és que els partits de la Transició són màquines
de poder i no pas eines per a la llibertat. Els PSC no viu amarant del poble
sinó del poder i de l’amiguisme. Avantposa al PSOE per sobre del socialisme i
el poder per sobre de la llibertat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Penso que tot
plegat ho va reflexionar bé Michel Foucoult, però també valen les paraules de
Michel Onfray: “El libre uso de nuestro tiempo, de nuestro cuerpo, de nuestra
vida, engendra una angustia mayor que si nos limitamos a obedecer a las
instancias generadoras de docilidad, esto es, la família, el colegio, el
trabajo y otras excusas para acabar con la libertad en provecho de la seguridad
que la sociedad ofrece: una profesión, un estatus, una visibilidad social, un
reconocimiento en función del dinero, etc. De ahí que los hombres, con el fin
de evitar la angustia de una libertad sin objeto, prefieren tan a menudo
arrojarse en los brazos de máquinas sociales que terminan por engullirlos,
triturarlos y, después, digerirlos.” Esperem que els catalanistes que quedin al
PSC s’atreveixin a cridar en pro de la llibertat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El socialisme
català té, doncs, un problema de no haver entès que estem en un procés
constituent i que aquest requereix saltar-se certes normes per a canviar-les i
no ha entès que el federalisme també seria un procés constituent. A més, té un
problema de llibertat interna i un problema de relació amb la ciutadania. I cal
afegir-hi un problema d’ocultació de la pròpia història del socialisme català
al llarg del segle XX (del qual n’és hereu), potser perquè a alguns els fa por
veure el servilisme en el que han quedat atrapats (i als altres els va bé
amagar les vergonyes sobre les quals han gestionat el poder). Són provincians i
miren a la menuda (típics menestralets o patufets).</span></div>
Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2738306395760548206.post-11815079763070160322013-09-15T11:24:00.000-07:002013-09-15T11:24:46.343-07:00VI I CULTURA<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA"></span><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A
diferència de la majoria de begudes que consumim, el vi ve acompanyat d’un
context i d’una cultura que el fan singular. Tanmateix, no hem après la lliçó.
A la majoria de menús que se serveixen a casa nostra el vi és infame (o forani
i de poca qualitat). No hi ha dret! I és que és un dels elements fonamentals de
la nostra cultura i de la nostra manera de seduir al visitant. Ho deia Giacomo
Casanova en visitar els Països Catalans fa dos cents anys i continua essent
veritat avui per a qui visiti la capital de la Catalunya preindependent
(o la Capital
del vi on nasquérem). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En
l’època de Casanova els francesos ja ho tenien ben clar i per això mentre en
visitar la capital del País Valencià l’any 1768 escriu: “L’única cosa que s’hi
podia fer era entrar en una taverna i demanar vi, però és repugnant. El lloc és
indecent, la companyia dolenta i insociable, i el vi fastigós, un veritable
verí no solament per als forasters sinó també per als espanyols, que a casa
seua poden tenir-ne d’excel·lent, però als hostals tenen motius per beure només
aigua. Tot això semblava inconcebible. A Espanya, on els vins són excel·lents,
principalment a la costa on em trobava propera a Màlaga i a Alacant, un foraster
no pot procurar-se un got de vi passable sinó amb grans dificultats. I per què?
Per la ignorància dels comerciants de vi, que són bergants a tot arreu, però
assassins sense pietat a Espanya, i al mateix temps estúpids, perquè les seves
maniobres fan el vi imbevible.” Quan arriba als entorns de Montpeller pot
escriure que: “Els vins són exquisits i els maleïts comerciants no els han
adulterat.” Hi ha coses que costen molt de canviar, oi? </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-6CWIUzaprdI/UjX6Oor6ulI/AAAAAAAAAng/xsIxq9zi8O0/s1600/ex+libris+vi003.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-6CWIUzaprdI/UjX6Oor6ulI/AAAAAAAAAng/xsIxq9zi8O0/s320/ex+libris+vi003.jpg" width="224" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara bé, avui sabem
moltes més coses sobre el consum del vi. Les neurociències ens han dotat de tot
un cúmul de dades molt interessant. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En un supermercat anglès hi havia vins
francesos i alemanys (en una mateixa prestatgeria i de qualitat i preus molt similars).
En dies alternats, allà on eren, hi sonava o bé música francesa o bé música
alemanya i el que es va trobar és que els dies que sonava música francesa el
77% del vi que es va vendre era francès i que el dia que sonava música alemanya
es va vendre un 73% de vi alemany. Curiós, oi? És molt fascinant com funciona
l’inconscient humà. La música va ser un factor clau per a la venda de vi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA">No obstant això, les coses no canvien malgrat els avenços
científics. També s’han fet estudis sobre el preu i el consum del vi. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA">Rangel ha fet estudis en què es copsa que quan hom sap el preu d’un vi fan que
el valori molt més que quan en fa un tast a cegues. En beure un vi estem
consumint el vi i el seu preu al mateix temps! Quan en sabem el preu la zona
del cervell que excita el nostre plaer (l’escorça orbitofrontal) és molt més
intensa que quan no el sabem!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA">Val la pena tenir-ho ben en compte! </span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA">El nostre
cervell no només capta sinó que crea la nostra percepció del món! No es limita
a fer de registrador. Relliga els aspectes directes i els indirectes, els
conscients i els inconscients. Val la pena saber-ho, i actuar en conseqüència.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->Joan Cuscó Clarasó.http://www.blogger.com/profile/13691010825173171519noreply@blogger.com0