dimarts, 11 de març del 2014

DE MÚSICA I EDUCACIÓ

A l'Estat Espanyol vivim en una situació en què hi reacció abans sense acció i contrareforma sense reforma. Hi ha una sacrosanta estupidesa que reprohibeix i redirigeix fins a l'extenuació. Les lleis contra la llibertat (política i de pensament) són una constant. I no cal anar fins a períodes gaire llunyans. Si estudiem l'època contemporània (des del segle XIX) veiem que just quan arreu floria el liberalisme o la democràcia a l'Estat Espanyol es mirava cap a un altre costat. Bon exemple d'això són les lleis que en l'àmbit de l'ensenyament s'han fet des de la malanomenada Transició política fins als nostres dies. En cada bugada s'hi ha perdut un llençol. El darrer disbarat la Llei Wert. Caminem de despropòsit en despropòsit i ara ja sabem que una de les peces que cau del teler és, definitivament, l'educació musical (i amb ella la filosofia). Cap de les dues mai no ha tingut gaire pes ni se les ha considerat, però ara queden decisivament anorreades. Just quan sabem de la importància de la música (i quan arreu rellegim aquells qui ens diuen que: “un país on no es comprèn l'art és un país d'esclaus i de robots”) encaminem la nostra societat cap a la misèria econòmica i intel·lectual (potser perquè algú confia, o ens vol fer confiar, en què hi ha una vida eterna meravellosa, que és la única que val la pena). Quan sabem de la importància de la música aquesta cau víctima de la deriva utilitarista que ha programat la dissolució de l'ensenyament, de la recerca científica, dels clàssics i dels béns culturals. Que imposa una societat abocada a generar milers d'imatges digitals (parcials i desmemoriades) que només permeten fer el turista per la vida. Que vol sabotejar la cultura i, amb ella, el futur de la humanitat.
Quan i com més coneixem la importància de la música més la mensypreem. Perquè mensypreem la saviesa i la llibertat. Perquè volem una societat plena de desconfiança, d'imbecilitat i de submissió.

Per a qui li interessi saber com argumentem aquestes coses li recomanem el nostre darrer article publicat a la revista Temps d'Educació de la Universitat de Barcelona: El valor educatiu de la música. Una reflexió antropològica.