Obro l'Enciclopèdia Catalana i
veig que Rodolf Llorens i Jordana no va ser un filòsof sinó un
escriptor. Del seu etern rival, Eugeni d'Ors, se'n diu el mateix. I
si miro el que es diu de Josep Pijoan passa una cosa similar (tot i
que difícilment trobaríem un historiador de l'art que li sigui
comparable).
Ben bé sembla que a la cultura catalana li fan por els personatges
que s'han dedicat al pensament. (Pujols és un mer humorista, Turró un veterinari...).
I Ramon Llull? Ramon Llull, llegim en una entrevista recent, a
l'estranger el veuen com un potent pensador i nosaltres l'estudiem
com a escriptor. I no es diu en un to pejoratiu sinó d'estranyesa
davant el que es fa arreu del món. En la cultura catalana la
filologia predomina; i la llengua pesa molt. (I no volem pas dir que
no siguin importants)
Certament, a Catalunya o, més ben dit, en la cultura catalana els
qui s'han dedicat a l'art de pensar han hagut de fer tots els papers
de l'auca o han patit l'exili. Aquesta és la manera de sobreviure.
El cas de Pijoan n'és un clar exemple. Com ho és el de Llull.
Com és que ens acontentem amb el Llull literari? Com és que hi ha
més centres d'estudis lul·lians i més bibliografia a l'estranger
sobre Llull que a casa nostra?
Certament, ara ni podem ni volem entrar (ni és el lloc per a fer-ho)
en aquestes qüestions que, d'altra banda, s'han de posar sobre la
taula.
Si que volem reivindicar al Ramon Llull més revolucionari. Per què?
Perquè ningú escriu per plaer i per pura erudició (ningú que faci
una obra de vàlua). I perquè cal que es torni a llegir Llull. I és
que, almenys en els temes que ara volem mostrar, és ben actual i
punyent.
Al Llibre de Contemplació diu ben alt que el seu objectiu és
aconseguir la pau en la terra i que per a tenir-la cal acabar,
primer, amb la corrupció. És a dir, amb una estructura política en
què els reis, els prínceps, els veguers, els batlles i els jutges
són llops. “Car tot el dia veiem que aquells oficials que fan són
majoritàriament homes denegables i injuriosos i lladres a llurs
senyors i a llur poble, que els és comanat, i són així al poble
com els llops a qui ovelles són comanades.”
I per a fer una societat nova cal fer individus nous. (I aquest és
l'objectiu del seu pensament.) Perquè és de folls fer-se: “serfs
de vils homes.”
Els falsos testimonis i la corrupció per diners són a l'ordre del
dia, diu Llull al Llibre de Contemplació. Hi ha massa jutges
“malvats” que generen massa injustícia: “car a aquells qui mereixen
pena donen repòs, i a aquells a qui no mereixen pena donen pena.”
I dels advocats: què en diu? Que en lloc de voler mostrar al veritat
al jutge es dediquen a fer tot el contrari: “mes nós veim que els
demés advocats fan d'açò el contrari, car així com ells deurien
dir veritat, ells s'esforcen a fer vera çò qui és fals i a
destruir ço que és ver; i tot fan per tal que puguin haver honor i
riqueses dels mesquins homes qui en ells comanen el seu dret i la seva
raó.”
Com diuen els versos del Ball de Diables del meu poble amb una
saviesa tan popular com atàvica: jutges, notaris i advocats a
l'infern de dos en dos.