En aquesta ciutat tot s’acaba, fins i tot l’aigua. Vivim amb la boca resseca. La llengua sembla un vell esperdenyot i l’estómac és ple de grumolls que, amb una parsimònia minuciosa i impecable, aniran entorpint la circulació sanguínia. Ofegant la vida xuclant-ne el moviment fins a paralitzar-ne el flux.
Els cossos s’afebleixen i les mirades estan cansades. Els ulls plorosos pel fum i el cabell greixós per la brutícia que ens envolta, i que perfora la consciencia dels infants, només són símptomes d’una societat deseducada i maliciosa. D’una societat que ja s’ha convertit en un corpus desatomitzat d’individus sense cor i sense seny.
En aquesta ciutat la vida és morta, perquè la ciutat és morta. Només hi ha espai per a l’especulació i només hi ha temps per acumular desmesuradament la buidor existencial que caracteritza l’espècie avergonyida que som. I quan l’especulació provoqui la recessió la vida esdevé un bé sense memòria i sense valor. La vida és una mercaderia en mans de l’amoralitat del capitalisme financer.
En aquesta ciutat els desigs són fanàtics i els sentiments estan podrits.
En aquesta ciutat les cases són rampoines filles del mal gust i les persones dormiten en les anades i vingudes de la feina. I la feina no és sinó un trànsit cap a la mort ociosa de la vida.
En aquesta ciutat la pols és una boira espessa que ens invisibilitza i que adorm els nostres sentits.
De mica en mica, els humans devenim caminants incerts i isolats. Esdevenim homs sense paraules perquè les paraules ja no tenen sentit. Perquè els paraules ja no són símbols ni emocions. Perquè els paraules només són signes i funcions.
La ciutat s’engreixa fins a convertir-se en una mona de Pasqua indigesta i greixosa.
excel.lent postit, es diu aixi? Joan m'agradat moltissim i fa romiar!!
ResponEliminaMolt bé, doncs, feina feta! Es tracta d'activar el pensament i de compartir-ho.
ResponElimina