RAIMON PANIKKAR, FILÒSOF

Acaba de morir el filòsof i teòleg Raimon Panikkar. Bona part de la seva obra (llegida i rellegida) ha estat una guia imprescindible per a comprendre molt del substrat religiós de la nostra societat, de la  realitat, del nostre caràcter o de les nostres festes.

Certament, la seva és una obra monumental (hi ha qui el compara amb Llull). No obstant això, i relligant amb algunes de els coses que hem escrit en els darrers dies aquí mateix. Hi ha dues frases de maduresa que són prou aclaridores i profundes. Dues aportacions sobre el sentit i el valor de la filosofia, encara que això avui no estigui de moda (tot i que és molt probable que als instituts Als estudiants se’ls haguessin de plantejar aquest tipus de frases per a fer-los reflexionar i no pas transmetre’ls la història de la filosofia com una rècula majestuosa de fets, d’idees petrificades i d’autors morts). Cal incitar  a la saviesa i cal incitar a l’educació. Malauradament, però, els dissenys curriculars i els expedients acadèmics (el funcionalisme bord i absurd) sempre s’anteposen a allò mateix que, almenys en teoria, han de servir.

La primera frase l’ha inclòs  ala darrera pàgina del llibre The Rythm of being fa ben poc quan, després d’unes quantes dècades al calaix, es va decidir a publicar les lliçons que havia donat a Edimburg en dir que l’arbre del coneixement mai no podrà arribar més amunt que l’arbre de la vida. És a dir, que cal primar la vida en ella mateixa per participar-hi i perquè és l’únic que realment tenim, i que desaprofitem amb una supèrbia humanament putrefacte. La segona és aquella segons la qual: “la filosofia no és amor a la saviesa, sinó també saviesa de l’amor”. En certa manera el mateix que acabem de dir. La filosofia és cerca constant i no funcional però té una repercussió decisiva en la vida pública, individual i col·lectiva, en la llibertat, en la solidaritat, en.... tot el que ens afecta més directament i en el que, com l’altre dia ens deia Moisès Broggi, al final obtenim d’una vida cada dia més llarga (ell ha nascut l’any 1908): en les satisfaccions que vénen de les relacions humanes.

A les meves prestratgeries, costat per costat, hi trobareu el llibre Benaurada senzillesa (Panikkar), Blanquerna (Llull), Diàleg contra els lul·listes (Eimeric), El seny (Ferrater Mora), Sobre la felicitat (Epicur) i De la corrupció (Montesquieu). L’ordre de les coses mai no és casual i ,com diu Panikkar, el silenci mai no és l’acte de reprimir la paraula sinó expressió del pluralisme, de la tolerància i de la felicitat (i avui vivim enfangats en una massa de massa soroll barroer). Sense silenci no podem ni escoltar a l’altre ni escoltar-nos a nosaltres mateixos.