Tinc ben present que quan es crea el Dia Internacional d'alguna cosa
és perquè li estem cantant l'absolta en les exèquies (que poden ser més llargues o més curtes segons el gust i les ganes de l'oficiant).
Com va dir
Rubert de Ventós en una classe a la Facultat d'Arquitectura, fa un
munt d'anys (la única a la que vaig assistir, tot i haver-me llegit
la pràctica totalitat de la seva bibliografia), redescobrim la costa
quan l'hem ofegat amb tones de ciment i, aleshores (i com Sant Pau) caiem del cavall i reivindiquem la
mediterrània com una part integrant de la nostra personalitat. Per
tant, d'entrada, que la UNESCO vagi crear l'any 2005 el Dia
Internacional de la Filosofia (que s'ha de celebrar el tercer dijous
del mes de novembre) és sospitós (sobretot ara que la filosofia ha
quedat del tot fora dels sistema educatiu, cosa que, d'altra banda,
potser no és tan dolenta com sembla).
Enguany el dia que ens ha tocat és ben galdós. Tal dia com avui va
morir el General Franco i va guanyar les darreres eleccions generals
Mariano Rajoy. Ara bé, també és un dia interessant des de la
perspectiva cultural: es van editar el Tirant lo Blanc de
Joanot Martorell (a València) i la segona part apòcrifa
(d'Avellaneda) del Quixot (a Tarragona), qui sap si escrita
pel Rector de Vallfogona.
Penso que l'important enguany ha estat programara a Barcelona el
festival “Barcelona Pensa”, el qual ha de donar joc a allò que
Jordi Sales digué fa uns quants anys al Primer Congrés Català
de filosofia: la posta en pràctcia de la tasca d'intervenció filosòfica, segons la qual:
“són les relacions entre filosofia i ciutadania.” Perquè sense
una filosofia ferma no hi ha una democràcia ferma. I és curiós,
ara que ve a tomb, pensar que allò que no s'ha canviat des del
Franquisme a l'Estat Espanyol han estat: la judicatura (sempre amb
pocs recursos i amb un funcionament del segle XIX incapaç de fer
front a la corrupció generalitzada i d'haver fet net de l'Antic
Règim totalitari) i el sistema educatiu (pervertit, ofegat i ofuscat
amb lleis, lleis i més lleis). De fet, podem ben dir que en el cas
del “sistema” educatiu s'acompleix molt bé aquella norma, tan
espanyola, de fer la Contrareforma abans que la Reforma.
És per això les
paraules de Sales segueixen ben vives: “Nosaltres ens omplim la
boca dient que som una democràcia. Chesterton deia que la democràcia
és el govern de l'home qualsevol. I això vol dir que les societats
han d'educar tot home per a governar.” Per això il·lusiona el nou festival com il·lusiona el procés
democràtic i de llibertat decisivament iniciat en aquest país
(mentre com bé veuen a Madrid la “Metròpoli” castellana és mor
escarrencida, plena de sutge i de togues negres), perquè, com digué
Rafael Campalans (l'any 1931): “mai els homes amargats ni els homes
tristos no han fet cap obra de durada.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.