SANT JORDI ' 09

Amb l’ésser humà la vida adquireix la possibilitat de parlar. De trencar el silenci mitjançant el so organitzat, a través de la música o del llenguatge parlat.

Amb l’ésser humà la vida adquireix una consciència lingüística. Una expressió efímera que li permet obrir una ferida lingüística en la immensitat de l’ésser (des i en la petitesa de la seva subjectivitat). Una ferida que és un crit en la immensitat. Un crit per comunicar, per dialogar i per defugir la por de viure. Un crit efímer per conèixer i per conèixer-se. Un crit sonor que comença amb el plor del nadó i culmina amb el silenci agònic de la mort.

És Sant Jordi, i cal parlar de lletres i de llibres (i de roses). Per això volem oferir-vos quatre cites per a copsar què amaguen els llibres i les lletres; per incitar a la lectura ja que aquesta no és una tasca passiva sinó una feina activa d’interpretació, de comprensió i d’interiorització.

Les paraules escrites, descarnades del seu autor, s’han d’encarnar en nosaltres per adquirir nova vida i noves possibilitats (i responsabilitats). S’han d’encarnar per fomentar una actitud i una mirada a través de la seva generositat (de la generositat per la qual es dissolen en la nostra sensibilitat amb generositat).

I

“Parlar és una aptitud tan natural que oblidem fins a quin punt és excepcional”

(Cécile Lestienne)

II

“També a nosaltres ens van despullar a cops de fuet de les nostres esperances, experiències i entusiasmes fins al punt que ja no ens queda per a defensar res més que el nostre jo nu, la nostra existència única i irrepetible”

(Stefan Zweig)

III

“L’impremta, en lloc de difondre la cultura, escampà el furor theologicus; en comptes de l’humanisme, triomfà la intolerància”

(Stefan Zweig)

IV- Sant Jordi

Paraules consumides amb urgència.

Paraules en llibres de colors.

Paraules voltades de roses roges.

Ensangonades pel menyspreu

(Joan Cuscó)