Diria que soc un bon exemple d’aquests temps.
Corro molt però no avanço.
No hi ha avanç ni retrocés.
Tampoc no hi ha present.
Hi ha:
l’embriaguesa difícil d’un viure a corre-cuita.
l’embriaguesa difícil d’un viure a corre-cuita.
D’un caminar irreflexiu, irreverent, imbècil...
D’un tarannà ignot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.