A
diferència de la majoria de begudes que consumim, el vi ve acompanyat d’un
context i d’una cultura que el fan singular. Tanmateix, no hem après la lliçó.
A la majoria de menús que se serveixen a casa nostra el vi és infame (o forani
i de poca qualitat). No hi ha dret! I és que és un dels elements fonamentals de
la nostra cultura i de la nostra manera de seduir al visitant. Ho deia Giacomo
Casanova en visitar els Països Catalans fa dos cents anys i continua essent
veritat avui per a qui visiti la capital de la Catalunya preindependent
(o la Capital
del vi on nasquérem).
En
l’època de Casanova els francesos ja ho tenien ben clar i per això mentre en
visitar la capital del País Valencià l’any 1768 escriu: “L’única cosa que s’hi
podia fer era entrar en una taverna i demanar vi, però és repugnant. El lloc és
indecent, la companyia dolenta i insociable, i el vi fastigós, un veritable
verí no solament per als forasters sinó també per als espanyols, que a casa
seua poden tenir-ne d’excel·lent, però als hostals tenen motius per beure només
aigua. Tot això semblava inconcebible. A Espanya, on els vins són excel·lents,
principalment a la costa on em trobava propera a Màlaga i a Alacant, un foraster
no pot procurar-se un got de vi passable sinó amb grans dificultats. I per què?
Per la ignorància dels comerciants de vi, que són bergants a tot arreu, però
assassins sense pietat a Espanya, i al mateix temps estúpids, perquè les seves
maniobres fan el vi imbevible.” Quan arriba als entorns de Montpeller pot
escriure que: “Els vins són exquisits i els maleïts comerciants no els han
adulterat.” Hi ha coses que costen molt de canviar, oi?
Ara bé, avui sabem
moltes més coses sobre el consum del vi. Les neurociències ens han dotat de tot
un cúmul de dades molt interessant.
En un supermercat anglès hi havia vins
francesos i alemanys (en una mateixa prestatgeria i de qualitat i preus molt similars).
En dies alternats, allà on eren, hi sonava o bé música francesa o bé música
alemanya i el que es va trobar és que els dies que sonava música francesa el
77% del vi que es va vendre era francès i que el dia que sonava música alemanya
es va vendre un 73% de vi alemany. Curiós, oi? És molt fascinant com funciona
l’inconscient humà. La música va ser un factor clau per a la venda de vi.
No obstant això, les coses no canvien malgrat els avenços
científics. També s’han fet estudis sobre el preu i el consum del vi.
Rangel ha fet estudis en què es copsa que quan hom sap el preu d’un vi fan que
el valori molt més que quan en fa un tast a cegues. En beure un vi estem
consumint el vi i el seu preu al mateix temps! Quan en sabem el preu la zona
del cervell que excita el nostre plaer (l’escorça orbitofrontal) és molt més
intensa que quan no el sabem!
Val la pena tenir-ho ben en compte!
El nostre
cervell no només capta sinó que crea la nostra percepció del món! No es limita
a fer de registrador. Relliga els aspectes directes i els indirectes, els
conscients i els inconscients. Val la pena saber-ho, i actuar en conseqüència.