A Catalunya la filosofia
no té bona premsa. Després de Llull, el foll de la imaginació
desbocada, quan es tracta de discernir sobre la filosofia,
l'esecepticisme ha xopat, fins a girebé podrir-la del tot, la
intel·lectualitat catalana.
Davant les ínfules
d'Eugeni d'Ors (que construí el Noucentisme de dalt a baix i del cap
als peus) i dels resultats eixuts de Llorens i Barba, Rodolf Llorens
digué; “És preferible fugir de tota moixiganga filosòfica. Un
pensament sobri segurament és més confortable que un pensament
pitof, encara que faci de mal recomanar.”
Els espanyols, partint
d'aquella magnífica divisió que l'any 1921 Ortega i Gasset va fer
entre: (1) la fortalesa del guerrer (de castellans i alemanys) i (2) la
feblesa dels industrials (dels catalans), ens han fet beure a galet.
Han sucat pa en aquest escepticisme deciomonònic i en aquesta
voluntat de tocar de peus a terra i de pensar amb els sentits que
tant ens agrada. Ho han fet subjugant el seny al sentit comú. I la
perversió del seny va ser l'arma més potent que en els passos
previs a la denominada "Transició" política, des de Madrid (i
amparant-se en les obres imponents d'Ortega i Gasset i del sempre
fidel Marías), van teixir per mantenir-nos a ratlla. Només cal
llegir les disquisicions que contenen alguns llibres ben clars sobre
la construcció d'aquest nou mite constitucional (a partir de l'any
1959 i fins als nostres dies). Un mite que hem begut pel broc gros i
sense miraments. I uns llibres que li han donat olor de santedat. Els
recomano (només) que rellegeixin Ortega i Gasset i Marías i,
després, a alguns dels seus benemèrits deixebles: Gonzálo
Fernández de la Mora, les entrevistes que Salvador Paniker va
incloure al llibre: “Conversaciones en Madrid.” (l'any 1970) i el
volum col·lectiu que capitanejà José María Gil Robles i que en
català es va publicar com a: “Reflexions del nostre poble.”
(1967). Aquí trobaran el brou que alimenta, entre altres, els
discursos malgirbats de “Ciudadanos”.
És clar que els hi hem
posat fàcil. Josep Pla va dir que cal fugir de l'especulació com un
gat escaldat (perquè l'ésser humà no és racional sinó sensual);
Josep Mª Espinàs afirmà que mai no ha perseguit idees generals;
Josep Mª Gironella va dir que era un home encongit pels dubtes i,
finalment, per a Noel Clarasó: “els
humoristes i els filòsofs diuen moltes favades, però els filòsofs
són més ingenus i les diuen sense voler.”
Pensem-hi i
reflexionem-hi (però amb moderació). L'escepticisme ens fa liberals
i bons assagistes. Però anem en compte amb el “sentit comú”
convertit en “amagar el cap sota l'ala” (que és el que els
agrada que fem als espanyols).