Arrel del nou conflcite
generat per algú que per algun obscur motiu fou nomenat ministre, hem vist
com a les espanyes hi ha qui es torna a preguntar des de quin moment
el català és una llengua. I que hi hagi algú que
es pugui fer aquesta pregunta demostra que les coses s'han fet molt
malament. Per a qui no ho sàpiga, li direm que el català és una
llengua que sobrepassa els mil anys d'existència.
Una altra qüestió que
ha tornat a sortir és la de l'ús del català. I ara si que hem
copsat que les coses no es podien haver fet pitjor. Des del primer esborrany del "decretazo" d'espanyolització del Ministerio d'ideologies i altres pompes, es defineix la llengua
catalana com una llengua vernacle, és a dir, dels esclaus, dels ciutadans de
segona categoria. Això demostra que encara tenen una visió del
món en què hi ha llengües de primera i llengües de segona,
llengües importants i llengües d'estar per casa. Més ignorància,
i menys democràcia, seria difícil de trobar en algun altre país. (És
clar, que en el segon document ja van dir que era una llengua
co-oficial, com si la importància d'una llengua vingués de les
lleis espanyoles!)
Aquests dos fets em
recorden que fa ben pocs anys, a Madrid (i en un dinar amb professors
unviersitaris), van posar en dubte que a la universitat catalana
les classes es poguéssin fer en català. Evidentment, no podien
entendre que jo habitualment parli en català i, encara menys, que en
l'àmbit de l'educació superior es pugui parlar en català. Per a
ells, una vegada més, el català és una llengua de segona.
Segurament, no sabien que és la primera llengua romànica en què es
va fer ciència i filosofia (han oblidat Ramon Llull) i tampoc no
sabien que des de fa molts anys els catalans reclamem la dignitat de
la nostra llengua (i del nostre propi sistema educatiu). Era a l'any 1903 quan les associacions
d'estudiants i de professors van demanar que el català fos la
llengua oficial en l'àmbit universitari català (en un congrés que no es va poder celebrar a la Universitat per la prohibició del senyor Rector).
Evidentment, amb gent que
té aquestes llacunes, volgudes o no, difícilment ens hi podrem
entendre massa temps. El govern espanyol (que és més espanyol que no pas govern) sempre juga a la contra,
divideix el català i el valencià, prohibeix els topònims de les
ciutats i TV3.... I, tot i que diu que nosaltres gastem els doblers
en qüestions identitàries, ell, subvenciona un projecte
suposadament d'alta cultura, que es diu “filosofía en español”,
un macroprojecte en què els filòsofs catalans no hi poden ser. A
qui se li acut fer filosofia en català! A més, per què? Ho diuen
ben clar: el seu és un projecte universal perquè l'espanyol és una
llengua universal! I es queden tan amples! (Perquè ho fan amb els
nostres impostos). Ens volen espanyols i estúpids, analfabets i
adormits. I ja n'hi ha prou. Mare meua quanta incultura!